dijous, 13 de maig de 2021

CONFIAR EN L'EVANGELI

Evangeli (Mc 16,15-20) Ascensió del Senyor i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.-

15 Els digué:

--Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven. (Mc 16,15-20. BIC)

 

Comentari.-

L’Església ja té vint segles. Enrere queden dos mil anys de fidelitat i també de no poques infidelitats. El futur sembla ombrívol. Es parla de signes de decadència en el seu si: cansament, envelliment, manca d’audàcia, resignació. Creix el desig d’alguna cosa nova i diferent, però també la impotència per generar una veritable renovació.

L’evangelista Mateu culmina el seu escrit posant en llavis de Jesús una promesa destinada a alimentar per sempre la fe dels seus seguidors: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món». Jesús seguirà viu enmig del món. El seu moviment no s’extingirà. Sempre hi haurà creients que actualitzin la seva vida i el seu missatge. Marc ens diu que, després de l’Ascensió de Jesús, els apòstols «se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava».

Aquesta fe ens porta a confiar també avui en l’Església: amb retards i resistències potser, amb errors i debilitats, sempre seguirà cercant de ser fidel a l’evangeli. Ens porta també a confiar en el món i en l’ésser humà: per camins no sempre clars ni fàcils el Regne de Déu continuarà creixent.

Avui hi ha més fam i violència en el món, però hi ha també més consciència per fer-lo més humà. N’hi ha molts que no creuen en cap religió, però creuen en una vida més justa i més digna per a tothom, que és, en definitiva, el gran desig de Déu.

Aquesta confiança pot donar-li un to diferent a la nostra manera de mirar el món i el futur de l’Església. Ens pot ajudar a viure amb paciència i pau, sense caure en el fatalisme i sense desesperar de l’evangeli.

Hem de sanejar les nostres vides eliminant allò que ens buida d’esperança. Quan ens deixem dominar pel desencís, el pessimisme o la resignació, ens incapacitem per transformar la vida i renovar l’Església. El filòsof nord-americà Herbert Marcuse deia que «l’esperança només se la mereixen els qui caminen». Jo diria que l’esperança cristiana només la coneixen els qui caminen seguint els passos de Jesús. Són ells els qui poden «anunciar l’evangeli a tota la creació».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada