dijous, 20 de maig de 2021

OBERTS A L'ESPERIT

Comentari a l’evangeli (Jn 20,19-23) – Pentecosta. Cicle B

 Evangeli.-

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

--Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

--Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. (Jn 20,19-23,BIC)

 

Comentari.-

No parlen gaire. No es fan notar. La seva presència és modesta i callada, però són «sal de la terra». Mentre hi hagi al món dones i homes atents a l’Esperit de Déu serà possible seguir esperant. Ells són el millor regal per a una Església amenaçada per la mediocritat espiritual.

La seva influència no prové del que fan ni del que parlen o escriuen, sinó d’una realitat més profunda. Es troben retirats en els monestirs o amagats enmig de la gent. No destaquen per la seva activitat i, en canvi, irradien energia interior allà on són.

No viuen d’aparences. La seva vida neix del més profund del seu ésser. Viuen en harmonia amb ells mateixos, atents a fer coincidir la seva existència amb la crida de l’Esperit que els habita. Sense que ells mateixos se n’adonin són reflex del Misteri de Déu sobre la terra.

Tenen defectes i limitacions. No estan immunitzats contra el pecat. Però no es deixen absorbir pels problemes i conflictes de la vida. Tornen un cop i un altre al fons del seu ésser. S’esforcen per viure en presència de Déu. Ell és el centre i la font que unifica els seus desigs, paraules i decisions.

Només cal posar-se en contacte amb ells per prendre consciència de la dispersió i agitació que hi ha dins nostre. Al seu costat és fàcil percebre la falta d’unitat interior, el buit i la superficialitat de les nostres vides. Ells ens fan intuir dimensions que desconeixem.

Aquests homes i dones oberts a l’Esperit són font de llum i de vida. La seva influència és oculta i misteriosa. Estableixen amb els altres una relació que neix de Déu. Viuen en comunió amb persones a les que mai han vist. Estimen amb tendresa i compassió gent que no coneixen. Déu els fa viure en unió profunda amb la creació sencera.

Enmig d’una societat materialista i superficial, que tant desqualifica i maltracta els valors de l’esperit, vull fer memòria d’aquests homes i dones «espirituals». Ens recorden l’anhel més gran del cor humà i la Font última on s’apaivaga tota la set.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada