dijous, 10 de juny de 2021

NO TOT ÉS TREBALLAR

 Per: José Antonio Pagola

Poques paràboles poden provocar més rebuig en la nostra cultura del rendiment, la productivitat i l’eficàcia que aquesta petita paràbola en què Jesús compara el Regne de Déu amb aquest misteriós creixement de la llavor, que es produeix sense la intervenció del sembrador.

Aquesta paràbola, tan oblidada avui, ressalta el contrast entre l’espera pacient del sembrador i el creixement irresistible de la llavor. Mentre el sembrador dorm, la llavor va germinant i creixent «ella sola», sense la intervenció de l’agricultor i «sense que ell sàpiga com».

Acostumats com estem a valorar gairebé exclusivament l’eficàcia i el rendiment, hem oblidat que l’evangeli parla de fecunditat, no d’esforç, ja que Jesús entén que la llei fonamental del creixement humà no és el treball, sinó l’acolliment de la vida que anem rebent de Déu .

La societat actual ens empeny amb tal força cap al treball, l’activitat i el rendiment que ja no percebem fins a quin punt ens empobrim quan tot es redueix a treballar i ser eficaços.

De fet, la «lògica de l’eficàcia» està portant l’home contemporani a una existència tensa i atabalada, a un deteriorament creixent de les seves relacions amb el món i les persones, a un buidament interior i a aquesta «síndrome d’immanència» (Josep M. Rovira Belloso) on Déu desapareix poc a poc de l’horitzó de la persona.

La vida no és només treball i productivitat, sinó regal de Déu que hem d’acceptar i gaudir amb cor agraït. Per ésser humana, la persona necessita aprendre a estar a la vida no només des d’una actitud productiva, sinó també contemplativa. La vida adquireix una dimensió nova i més profunda quan encertem a viure l’experiència de l’amor gratuït, creatiu i dinamitzador de Déu.

Necessitem aprendre a viure més atents a tot el que hi ha de regal en l’existència; despertar en el nostre interior l’agraïment i la lloança; alliberar-nos de la pesada «lògica de l’eficàcia» i obrir en la nostra vida espais per la gratuïtat.

Hem d’agrair a tantes persones que alegren la nostra vida, i no passar de llarg per tants paisatges fets només per ser contemplats. Assaboreix la vida com gràcia aquell que es deixa estimar, aquell que es deixa sorprendre pel que hi ha de bo en cada dia, aquell que es deixa afavorir i beneir per Déu.

Comentari a l’evangeli (Mc 4,26-34)

Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada