dijous, 3 de desembre de 2020

ESCLETXES

Evangeli (Mc 1,1-8) – diumenge6 6 de desembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- 1Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

2 En el profeta Isaïes hi ha escrit:

Jo envio davant teu el meu missatger

perquè et prepari el camí.

3 És la veu d'un que crida

en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

4 Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. 5 Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

6 Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. 7 I predicava així:

--Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. 8 Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant. (Mc 1, 1-8.BCI)

 

Comentari.- Són bastants les persones que no aconsegueixen creure en Déu. No és que el rebutgin. És que no saben quin camí seguir per trobar-se amb ell. I, no obstant això, Déu no és lluny. Ocult a l’interior mateix de la vida, Déu segueix els nostres passos, moltes vegades errats o desesperançats, amb amor respectuós i discret. Com percebre la seva presència?

Marc ens recorda el crit del profeta enmig del desert: «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes». On i com obrir camins a Déu en les nostres vides? No hem de pensar en vies esplèndides i desembarassades per on arribi un Déu espectacular. El teòleg català J. M. Rovira ens ha recordat que Déu s’apropa a nosaltres buscant l’escletxa que l’home manté oberta a la veritat, al que és bo, bell, i humà. Són aquestes escletxes de la vida les que hem d’atendre per obrir camins a Déu.

Per a alguns, la vida s’ha convertit en un laberint. Ocupats en mil coses, es mouen i s’agiten sense parar, però no saben d’on vénen ni on van. S’obre en ells una escletxa cap a Déu quan s’aturen per trobar-se amb el millor de si mateixos.

N’hi ha que viuen una vida «descafeïnada», plana i intranscendent en què l’únic important és estar entretingut. Només podran albirar Déu si comencen a atendre el misteri que batega en el fons de la vida.

Altres viuen submergits en «l’escuma de les aparences». Només es preocupen de la seva imatge, del que és aparent i extern. Es trobaran més a prop de Déu si busquen senzillament la veritat.

Els que viuen fragmentats en mil trossos pel soroll, la retòrica, les ambicions o la pressa donaran passos cap a Déu si s’esforcen per trobar un fil conductor que humanitzi les seves vides.

Molts s’aniran trobant amb Déu si saben passar d’una actitud defensiva davant ell a una postura d’acollida; del to arrogant a l’oració humil; de la por a l’amor; de l’autocondemna a l’acolliment del seu perdó. I tots farem més lloc a Déu en la nostra vida si el busquem amb cor senzill.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada