divendres, 25 de desembre de 2020

EDUCAR EN LA FE EN ELS NOSTRES DIES

Evangeli (Lc 2,22-40) – Sagrada Família, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- 22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .

25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:

29 --Ara, Senyor,

deixa que el teu servent

se'n vagi en pau,

com li havies promès.

30 Els meus ulls han vist el Salvador,

31 que preparaves per presentar-lo

a tots els pobles:

32 llum que es reveli a les nacions,

glòria d'Israel, el teu poble.

33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:

--Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.

36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

39 Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor. (Lc 2,22-40.BCI)

 

Comentari.- El passatge de Lluc acaba dient: «L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor».

Quan parlem avui d’«educar en la fe», què volem dir? En concret, l’objectiu és que els fills entenguin i visquin de manera responsable i coherent la seva adhesió a Jesucrist, aprenent a viure de manera sana i positiva des de l’Evangeli.

Però avui dia la fe no es pot viure de qualsevol manera. Els fills necessiten aprendre a ser creients enmig d’una societat descristianitzada. Això exigeix viure una fe personalitzada, no per tradició, sinó fruit d’una decisió personal; una fe viscuda i experimentada, és a dir, una fe que s’alimenta no d’idees i doctrines, sinó d’una experiència gratificant; una fe no individualista, sinó compartida d’alguna manera en una comunitat creient; una fe centrada en l’essencial, que pot coexistir amb dubtes i interrogants; una fe no vergonyant, sinó compromesa i testimoniada enmig d’una societat indiferent.

Això exigeix tot un estil d’educar avui en la fe on l’important és transmetre una experiència més que idees i doctrines; ensenyar a viure valors cristians més que la submissió a unes normes; desenvolupar la responsabilitat personal més que imposar costums; introduir en la comunitat cristiana més que desenvolupar l’individualisme religiós; conrear l’adhesió confiada a Jesús més que resoldre de manera abstracta problemes de fe.

En l’educació de la fe, allò decisiu és l’exemple. Que els fills puguin trobar a casa seva «models d’identificació», que no els sigui difícil saber com qui haurien de comportar-se per viure la seva fe de manera sana, joiosa i responsable.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada