dijous, 10 de desembre de 2020

TESTIMONIS DE LA LLUM

Evangeli (Jn 1,6-8.19-28) – Diumenge 13 de desembre de 2020, i comentari de J.A, Pagola

 

Evangeli.- 6 Déu envià un home que es deia Joan.

7 Vingué com a testimoni / a donar testimoni de la llum / perquè per ell tothom cregués.

8 Ell no era la llum, / venia solament a donar-ne testimoni. (Jn 1,6-8.BCI)

 

19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:

--Qui ets, tu?

20 Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:

--Jo no sóc el Messies.

21 Ells li preguntaren:

--Qui ets, doncs? Elies?

Els respon:

--No el sóc.

--Ets el Profeta?

Respongué:

--No.

22 Llavors li digueren:

--Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?

23 Ell va declarar:

--Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes.

24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25 li van fer aquesta altra pregunta:

--Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?

26 Joan els respongué:

--Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, 27 el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.

28 Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava. (Jn 1,19-28.BCI)

 

Comentari.- És curiós com presenta el quart evangeli la figura del Baptista. És un «home», sense més qualificatius ni precisions. No se’ns diu res del seu origen o condició social. Ell mateix sap que no és important. No és el Messies, no és Elies, ni tan sols és el Profeta que tots estan esperant. Només es veu a si mateix com «la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor». No obstant això, Déu l’envia com «testimoni de la llum», capaç de despertar la fe de tothom. Una persona que pot encomanar llum i vida. Què és ser testimoni de la llum?

El testimoni és com Joan. No es dóna importància. No busca ser original ni cridar l’atenció. No preten d’impactar ningú. Senzillament viu la seva vida de manera convençuda. Es veu que Déu il·lumina la seva vida. L’irradia en la seva manera de viure i de creure.

El testimoni de la llum no parla molt, però és una veu. Viu alguna cosa inconfusible. Comunica allò que a ell el fa viure. No diu coses sobre Déu, però encomana «alguna cosa». No ensenya doctrina religiosa, però convida a creure. La vida del testimoni atreu i desperta interès. No culpabilitza ningú. No condemna. Encomana confiança en Déu, allibera de pors. Obre sempre camins. És com el Baptista, «aplana el camí per al Senyor».

El testimoni se sent feble i limitat. Moltes vegades comprova que la seva fe no troba suport ni ressò social. Fins i tot es veu envoltat d’indiferència o rebuig. Però el testimoni de Déu no jutja ningú. No veu els altres com adversaris que cal combatre o convèncer: Déu sap com trobar-se amb cadascun dels seus fills i filles.

Es diu que el món actual s’està convertint en un «desert», però el testimoni ens revela que alguna cosa sap de Déu i de l’amor, alguna cosa sap de la «font» i de com se sadolla la set de felicitat que hi ha en l’ésser humà. La vida està plena de petits testimonis. Són creients senzills, humils, coneguts només en el seu entorn. Persones entranyablement bones. Viuen des de la veritat i l’amor. Ells ens «aplanen el camí» cap a Déu. Són el millor que tenim en l’Església.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada