dijous, 28 d’abril de 2022

M’ESTIMES?

 Comentari de l’evangeli (Jn 21,1-19) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-

1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:

2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 Simó Pere els diu:

--Me'n vaig a pescar.

Els altres li diuen:

--Nosaltres també venim amb tu.

Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. 5 Llavors Jesús els digué:

--Nois, no teniu res per a menjar?

Li respongueren:

--No.

6 Ell els digué:

--Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.

Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

--És el Senyor.

Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. 10 Jesús els diu:

--Porteu peixos dels que acabeu de pescar.

11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:

--Veniu a menjar.

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.

14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Jesús i Pere

15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:

--Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?

Ell li respongué:

--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

--Pastura els meus anyells.

16 Per segona vegada li pregunta:

--Simó, fill de Joan, m'estimes?

Ell li respon:

--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

--Pastura les meves ovelles.

17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:

--Simó, fill de Joan, m'estimes?

Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:

--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.

Li diu Jesús:

--Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.

19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.

Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:

--Segueix-me.(Jn 21,1-19,BCI)

 

Comentari.-

Aquesta pregunta que el Ressuscitat fa a Pere ens recorda a tots els que ens diem creients que la vitalitat de la fe no és un assumpte de comprensió intel·lectual, sinó d’amor a Jesucrist.

És l’amor el que permet a Pere entrar en una relació viva amb Crist ressuscitat i el que ens pot introduir també a nosaltres en el misteri cristià. El que no estima amb prou feines pot «entendre» res sobre la fe cristiana.

No hem d’oblidar que l’amor brolla en nosaltres quan comencem a obrir-nos a una altra persona en una actitud de confiança i d’entrega que va sempre més enllà de raons, proves i demostracions. D’alguna manera, estimar és sempre «aventurar-se» en l’altre.

Així succeeix també en la fe cristiana. Jo tinc raons que em conviden a creure en Jesucrist. Però, si l’estimo, no és en últim terme per les dades que em faciliten els investigadors ni per les explicacions que m’ofereixen els teòlegs, sinó perquè ell desperta en mi una confiança radical en la seva persona.

Però hi ha alguna cosa més. Quan volem realment una persona concreta, pensem en ella, la busquem, l’escoltem, ens sentim a prop. D’alguna manera, tota la nostra vida queda tocada i transformada per ella, per la seva vida i el seu misteri.

La fe cristiana és «una experiència d’amor». Per això, creure en Jesucrist és molt més que «acceptar veritats» sobre ell. Creiem realment quan experimentem que ell es va convertint en el centre del nostre pensar, el nostre voler i tot el nostre viure. Un teòleg tan poc sospitós de frivolitats com Karl Rahner no dubta a afirmar que només podem creure en Jesucrist «en el cas que vulguem estimar-lo i tinguem valor per abraçar-lo».

Aquest amor a Jesús no reprimeix ni destrueix el nostre amor a les persones. Ans al contrari, és justament el que pot donar-li la seva veritable profunditat, alliberant-lo de la mediocritat i la mentida. Quan es viu en comunió amb Crist és més fàcil descobrir que això que anomenem «amor» moltes vegades no és més que l’«egoisme sensat i calculador» de qui sap comportar-se hàbilment, sense arriscar-se mai a estimar amb generositat total.

L’experiència de l’amor a Crist pot donar-nos forces per estimar fins i tot sense esperar sempre cap guany o per renunciar -almenys alguna vegada- a petits avantatges per servir millor qui ens necessita. Potser alguna cosa realment nova es produiria en les nostres vides si fóssim capaços d’escoltar amb sinceritat la pregunta del Ressuscitat: «Tu, m’estimes?».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 1 de maig, Diumenge III de Pasqua, se’ns ofereix amb el títol de “M’estimes?” fent referència al que es descriu l’evangeli joànic en els paràgrafs 1-19del capítol 21.

L’homilia sobre el text joànic del capítol 21, se centra en exclusiva a parlar-nos de l’experiència de l’amor, en general i de l’amor en Jesús en particular i de manera especial. És per això que en el seu inici afirma: Aquesta pregunta que el Ressuscitat fa a Pere ens recorda a tots els que ens diem creients que la vitalitat de la fe no és un assumpte de comprensió intel·lectual, sinó d’amor a Jesucrist. Tot afirmant immediatament: El que no estima amb prou feines pot «entendre» res sobre la fe cristiana.

Tot seguit posa un exemple molt entenedor: No hem d’oblidar que l’amor brolla en nosaltres quan comencem a obrir-nos a una altra persona en una actitud de confiança i d’entrega que va sempre més enllà de raons, proves i demostracions. D’alguna manera, estimar és sempre «aventurar-se» en l’altre. Per a continuació afirmar: Quan volem realment una persona concreta, pensem en ella, la busquem, l’escoltem, ens sentim a prop. D’alguna manera, tota la nostra vida queda tocada i transformada per ella, per la seva vida i el seu misteri.

Conseqüentment, La fe cristiana és «una experiència d’amor». Per això, creure en Jesucrist és molt més que «acceptar veritats» sobre ell. Creiem realment quan experimentem que ell es va convertint en el centre del nostre pensar, el nostre voler i tot el nostre viure. Un teòleg tan poc sospitós de frivolitats com Karl Rahner no dubta a afirmar que només podem creure en Jesucrist «en el cas que vulguem estimar-lo i tinguem valor per abraçar-lo».

L’homilia conclou, afirmant contundentment: L’experiència de l’amor a Crist pot donar-nos forces per estimar fins i tot sense esperar sempre cap guany o per renunciar -almenys alguna vegada- a petits avantatges per servir millor qui ens necessita. Potser alguna cosa realment nova es produiria en les nostres vides si fóssim capaços d’escoltar amb sinceritat la pregunta del Ressuscitat: «Tu m’estimes?».

Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Amigues i amics, que aquesta homilia del Diumenge III de Pasqua, ens esperoni i animi a voler estimar, per damunt de tot a Jesús de manera que el centre de la nostra fe cristiana, sigui molt més aquest amor a Jesucrist, molt més que a qualsevol religió cristiana de les que avui tenim al nostra abast, a més de la que, majoritàriament, ha estat i és la que més coneixem. Totes les religions, les cristianes també, són institucions humanes, no divines, conseqüentment el centre de la nostra fe cal que sigui fonamentalment Jesús de Natzaret.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada