Comentari de l’evangeli (Jn 20,19-31) per: J.A.Pagola
Evangeli.-
Comentari.-
Joan ha tingut molta cura de
l’escena en què Jesús va confiar als seus deixebles la seva missió. Vol deixar
ben clar què és l’essencial. Jesús és al centre de la comunitat, omplint a tots
de la seva pau i alegria. Però als deixebles els espera una missió. Jesús no
els ha convocat només per gaudir-ne, sinó per fer-lo present en el món.
Jesús els «envia». No els diu en
concret a qui han d’anar, què han de fer o com han d’actuar: «Com el Pare m’ha
enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». La seva tasca és la mateixa de
Jesús. No en tenen una altra: la que Jesús ha rebut del Pare. Han de ser al món
el que ha estat ell.
Ja han vist a qui s’ha apropat,
com ha tractat als més desvalguts, com ha portat endavant el seu projecte
d’humanitzar la vida, com ha sembrat gestos d’alliberament i de perdó. Les
ferides de les seves mans i el seu costat els recorden el seu lliurament total.
Jesús els envia ara perquè «reprodueixin» la seva presència entre la gent.
Però sap que
els seus deixebles són fràgils. Més d’una vegada ha quedat sorprès de la seva
«fe petita». Necessiten el seu propi Esperit per complir la seva missió. Per
això es disposa a fer amb ells un gest molt especial. No els imposa les seves
mans ni els beneeix, com feia amb els malalts i els petits: «va alenar damunt
d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant».
El gest de Jesús té una força que
no sempre sabem copsar. Segons la tradició bíblica, Déu va modelar Adam amb
«fang»; després va bufar sobre ell el seu «alè de vida»; i aquell fang es va
convertir en un «vivent». Això és l’ésser humà: una mica de fang encoratjat per
l’Esperit de Déu. I això serà sempre l’Església: fang encoratjat per l’Esperit
de Jesús.
Creients fràgils i de fe petita:
cristians de fang, teòlegs de fang, sacerdots i bisbes de fang, comunitats de
fang… Només l’Esperit de Jesús ens converteix en Església viva. Les zones on el
seu Esperit no és acollit queden «mortes». Ens fan mal a tots, ja que ens
impedeixen actualitzar la seva presència viva entre nosaltres. Molts no poden
percebre en nosaltres la pau, l’alegria i la vida renovada per Crist. No hem de
batejar només amb aigua, sinó infondre l’Esperit de Jesús. No només hem de
parlar d’amor, sinó estimar les persones com ell.
José Antonio
Pagola
Comentari al comentari.-
Per: Jaume Rocabert
Pasqua, se’ns ofereix amb el títol de “Fang animat per l’Esperit” fent referència al que es descriu l’evangeli joànic en els paràgrafs 19-31 del capítol 20.
Al llegir qualsevol des quatre evangelis canònics, cal insistir en la necessitat de llegir-los no literalment, sinó amb ulls i cultura jueva, tal i com ens aconsellen els erudits. El llenguatge emprat pels 3 evangelistes dels textos sinòptics (de Marc, Mateo i Lluc) però també el del quart evangeli, escrit pels diferents membres de la comunitat joànica, tots d’origen jueu van ser escrits amb el llenguatge simbòlic o metafòric emprat durant els primers anys de l’era cristiana i, més concretament durant el primer segle que és quan foren escrits. Això, vol dir que s’emprava el simbolisme o la metàfora per tal que els lectors captessin el significat del que els escriptors els volien fer entendre. Malauradament però, els esmentats textos foren traduïts a les diferents llengües d’arreu del món, sense adaptar-los del llenguatge jueu al dels gentils o no jueus, en aquella època el grec, la qual cosa ha arribat fins els nostres dies de manera irreal, doncs els diferents passatge descrits segueixen sent interpretats com si el relat hagués estat produït exactament com ho llegim. Un error cabdal molt difícil de ser comprés per la gran majoria de fidels.
Especialment per les noves generacions amb un nivell cultural superior, que se n’adonen que el què se’ls hi diu o llegeixen és massa fantàstic i del tot irreal.
La Resurrecció, essencialment, és que els deixebles reberen l’Esperit de Jesús i de no entendre pràcticament res del que fou la missió i missatge de Jesús, foren capaços d’evangelitzar arreu, el què Jesús els infongué per mitjà del seu Esperit. Jesús els «envia». No els diu en concret a qui han d’anar, què han de fer o com han d’actuar: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres»
Ja han vist a qui s’ha apropat, com ha tractat als més desvalguts, com ha portat endavant el seu projecte d’humanitzar la vida, com ha sembrat gestos d’alliberament i de perdó. Les ferides de les seves mans i el seu costat els recorden el seu lliurament total. Jesús els envia ara perquè «reprodueixin» la seva presència entre la gent.
No descobrim res de nou, quan se’ns afirma que la nostra debilitat humana és molt més gran del què ens creiem o es creuen molts del que tenen un gran o petit poder. Si la nostra debilitat és reconeguda i actuem amb humilitat és quan: l’ésser humà, pot esdevenir una mica de fang encoratjat per l’Esperit de Déu. I això serà sempre l’Església: fang encoratjat per l’Esperit de Jesús
La trista realitat, però, és que massa sovint, no som res més que Creients fràgils i de fe petita: cristians de fang, teòlegs de fang, sacerdots, bisbes i cardenals de fang, comunitats de fang… Només l’Esperit de Jesús ens converteix en Església viva. Les zones on el seu Esperit no és acollit queden «mortes».
Diu el Senyor: Tomàs, perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.
Amigues i amics, en aquesta homilia del Diumenge II de Pasqua, novament se’ns insisteix en el que ens ha manifestat Déu a traves de Jesús: el seu amor per la vida; pels pobres, els explotats, i pels que dia rere dia passen fam; pels que son crucificats arreu del món i de manera més propera pels occidentals a Ucraïna i, finalment que Déu, en front de tantes injustícies i misèries que provoquem els mateixos humans, és qui realment eixugarà les nostres llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada