dijous, 21 d’abril de 2022

FANG ANIMAT PER L’ESPERIT

Comentari de l’evangeli (Jn 20,19-31) per: J.A.Pagola

Evangeli.-

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
--Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
--Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Epíleg
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31.BCI)

Comentari.-

Joan ha tingut molta cura de l’escena en què Jesús va confiar als seus deixebles la seva missió. Vol deixar ben clar què és l’essencial. Jesús és al centre de la comunitat, omplint a tots de la seva pau i alegria. Però als deixebles els espera una missió. Jesús no els ha convocat només per gaudir-ne, sinó per fer-lo present en el món.

Jesús els «envia». No els diu en concret a qui han d’anar, què han de fer o com han d’actuar: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». La seva tasca és la mateixa de Jesús. No en tenen una altra: la que Jesús ha rebut del Pare. Han de ser al món el que ha estat ell.

Ja han vist a qui s’ha apropat, com ha tractat als més desvalguts, com ha portat endavant el seu projecte d’humanitzar la vida, com ha sembrat gestos d’alliberament i de perdó. Les ferides de les seves mans i el seu costat els recorden el seu lliurament total. Jesús els envia ara perquè «reprodueixin» la seva presència entre la gent.

Però sap que els seus deixebles són fràgils. Més d’una vegada ha quedat sorprès de la seva «fe petita». Necessiten el seu propi Esperit per complir la seva missió. Per això es disposa a fer amb ells un gest molt especial. No els imposa les seves mans ni els beneeix, com feia amb els malalts i els petits: «va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant».

El gest de Jesús té una força que no sempre sabem copsar. Segons la tradició bíblica, Déu va modelar Adam amb «fang»; després va bufar sobre ell el seu «alè de vida»; i aquell fang es va convertir en un «vivent». Això és l’ésser humà: una mica de fang encoratjat per l’Esperit de Déu. I això serà sempre l’Església: fang encoratjat per l’Esperit de Jesús.

Creients fràgils i de fe petita: cristians de fang, teòlegs de fang, sacerdots i bisbes de fang, comunitats de fang… Només l’Esperit de Jesús ens converteix en Església viva. Les zones on el seu Esperit no és acollit queden «mortes». Ens fan mal a tots, ja que ens impedeixen actualitzar la seva presència viva entre nosaltres. Molts no poden percebre en nosaltres la pau, l’alegria i la vida renovada per Crist. No hem de batejar només amb aigua, sinó infondre l’Esperit de Jesús. No només hem de parlar d’amor, sinó estimar les persones com ell.

José Antonio Pagola

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

Pasqua, se’ns ofereix amb el títol de “Fang animat per l’Esperit” fent referència al que es descriu l’evangeli joànic en els paràgrafs 19-31 del capítol 20.

Al llegir qualsevol des quatre evangelis canònics, cal insistir en la necessitat de llegir-los no literalment, sinó amb ulls i cultura jueva, tal i com ens aconsellen els erudits. El llenguatge emprat pels 3 evangelistes dels textos sinòptics (de Marc, Mateo i Lluc) però també el del quart evangeli, escrit pels diferents membres de la comunitat joànica, tots d’origen jueu van ser escrits amb el llenguatge simbòlic o metafòric emprat durant els primers anys de l’era cristiana i, més concretament durant el primer segle que és quan foren escrits. Això, vol dir que s’emprava el simbolisme o la metàfora per tal que els lectors captessin el significat del que els escriptors els volien fer entendre. Malauradament però, els esmentats textos foren traduïts a les diferents llengües d’arreu del món, sense adaptar-los del llenguatge jueu al dels gentils o no jueus, en aquella època el grec, la qual cosa ha arribat fins els nostres dies de manera irreal, doncs els diferents passatge descrits segueixen sent interpretats com si el relat hagués estat produït exactament com ho llegim. Un error cabdal molt difícil de ser comprés per la gran majoria de fidels.

Especialment per les noves generacions amb un nivell cultural superior, que se n’adonen que el què se’ls hi diu o llegeixen és massa fantàstic i del tot irreal.

La Resurrecció, essencialment, és que els deixebles reberen l’Esperit de Jesús i de no entendre pràcticament res del que fou la missió i missatge de Jesús, foren capaços d’evangelitzar arreu, el què Jesús els infongué per mitjà del seu Esperit. Jesús els «envia». No els diu en concret a qui han d’anar, què han de fer o com han d’actuar: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres»

Ja han vist a qui s’ha apropat, com ha tractat als més desvalguts, com ha portat endavant el seu projecte d’humanitzar la vida, com ha sembrat gestos d’alliberament i de perdó. Les ferides de les seves mans i el seu costat els recorden el seu lliurament total. Jesús els envia ara perquè «reprodueixin» la seva presència entre la gent.

No descobrim res de nou, quan se’ns afirma que la nostra debilitat humana és molt més gran del què ens creiem o es creuen molts del que tenen un gran o petit poder. Si la nostra debilitat és reconeguda i actuem amb humilitat és quan: l’ésser humà, pot esdevenir una mica de fang encoratjat per l’Esperit de Déu. I això serà sempre l’Església: fang encoratjat per l’Esperit de Jesús  

La trista realitat, però, és que massa sovint, no som res més que Creients fràgils i de fe petita: cristians de fang, teòlegs de fang, sacerdots, bisbes i cardenals de fang, comunitats de fang… Només l’Esperit de Jesús ens converteix en Església viva. Les zones on el seu Esperit no és acollit queden «mortes».

Diu el Senyor: Tomàs, perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.

 Amigues i amics, en aquesta homilia del Diumenge II de Pasqua, novament se’ns insisteix en el que ens ha manifestat Déu a traves de Jesús: el seu amor per la vida; pels pobres, els explotats, i pels que dia rere dia passen fam; pels que son crucificats arreu del món i de manera més propera pels occidentals a Ucraïna i, finalment que Déu, en front de tantes injustícies i misèries que provoquem els mateixos humans, és qui realment eixugarà les nostres llàgrimes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada