dijous, 17 de març de 2022

VIDA ESTÈRIL

Evangeli (Lc 13,1-9) i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.- 

1 Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. 2 Jesús els respongué:

--¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. 4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

Paràbola de la figuera estèril

6 I els digué aquesta paràbola:

--Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. 7 Llavors digué al qui li menava la vinya:

»--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

8 »Ell li respongué:

»--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar. (Lc 13,1-9.BCI)

Comentari.-

El risc més greu que ens amenaça a tots és acabar vivint una vida estèril. Sense adonar-nos-en anem reduint la vida al que ens sembla important: guanyar diners, no tenir problemes, comprar coses, saber divertir-se… Passats uns anys ens podem trobar vivint sense cap més horitzó ni projecte.

És el més fàcil. A poc a poc anem substituint els valors que podrien encoratjar la nostra vida per petits interessos que ens ajuden a «anar tirant». No és gaire, però en tenim prou amb «sobreviure» sense més aspiracions. L’important és «sentir-se bé».

Ens estem instal·lant en una cultura que els experts anomenen «cultura de la intranscendència». Confonem el valuós amb l’útil, el bo amb el que ens ve de gust, la felicitat amb el benestar. Ja sabem que això no ho és tot, però procurem estar convençuts que en tenim prou.

No obstant això, no és fàcil viure així, fent sempre el mateix una i altra vegada, alimentar-se sempre del mateix, sense creativitat ni cap compromís, amb aquesta sensació estranya d’estancament, incapaços de fer-nos càrrec de la nostra vida de manera més responsable.

La raó última d’aquesta insatisfacció és profunda. Viure de manera estèril significa no entrar en el procés creador de Déu, romandre com espectadors passius, no entendre què és el misteri de la vida, negar en nosaltres allò que ens fa més semblants al Creador: l’amor creatiu i l’entrega generosa.

Jesús compara la vida estèril d’una persona amb una «figuera que no dóna fruit». ¿Per què ha d’ocupar un terreny en va? La pregunta de Jesús és inquietant. Quin sentit té viure ocupant un lloc en el conjunt de la creació si la nostra vida no contribueix a construir un món millor? Ens acontentem amb passar per aquesta vida sense fer-la una mica més humana?

Criar un fill, construir una família, tenir cura dels pares ancians, conrear l’amistat o acompanyar de prop una persona necessitada… no és «desaprofitar la vida», sinó viure-la des de la seva veritat més plena.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat


Comentari al comentari.

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel proper diumenge 20 de març, que la litúrgia ens el situa en el 3r. diumenge de Quaresma, ens és presentada sota el títol de “Vida estèril”,

basant-se amb en els fragments 1-9 del capítol 13 de l’evangeli de Lluc.

Massa sovint no ens adonem, o no en som conscients, que hem esdevingut esclaus del consumisme, de la vida fàcil i com menys preocupacions molt millor. L’homilia va al nucli neuràlgic de la problemàtica: El risc més greu que ens amenaça a tots és acabar vivint una vida estèril: guanyar diners, no tenir problemes, comprar coses, saber divertir-se…

El més greu és que, sense quasi ni adonar-nos A poc a poc anem substituint els valors que podrien encoratjar la nostra vida per petits interessos que ens ajuden a «anar tirant». No és gaire, però en

tenim prou amb «sobreviure» sense més aspiracions. L’important és «sentir-se bé».

L’home i la dona, a diferència dels animals, són també sociables però, a més, tenim la capacitat de promoure un conjunt de valors que poden ajudar a millorar la convivència de cadascuna de les

nostres comunitats i aquests valors socials són amb els que cal que ens hi impliquem, doncs Viure de manera estèril significa no entrar en el procés creador de Déu, romandre com espectadors passius, no entendre què és el misteri de la vida, negar en nosaltres allò que ens fa més semblants al Creador: l’amor creatiu i l’entrega generosa.

Si ens paréssim a reflexionar una estona veuríem que no és gens confortable per la nostra salut corporal ni espiritual, que ens acontentem amb passar per aquesta vida sense fer-la una mica més humana?

L’homilia conclou amb uns petits exemples que, sens dubte, poden enriquir la nostra vida humana: Criar els fills, construir una família, tenir cura dels pares ancians, conrear l’amistat o acompanyar

de prop una persona necessitada… no és «desaprofitar la vida», sinó viure-la des de la seva veritat més plena.

 Convertiu-vos diu el Senyor

que el regne del cel és a prop.

Amigues i amics, una nova homilia que, ens pot ajudar a enlairar la mirada vers els valors humans que tots tenim, però que sovint, el que ens manca és una mica més de voluntat per fer-los efectius,

posar-los en pràctica amb els quals, sentiríem la satisfacció interior de portar a la pràctica el missatge que Jesús ens expressa per mitjà dels evangelis.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada