dijous, 24 de març de 2022

LA TRAGÈDIA D’UN PARE BO

 Evangeli (Lc 15,1-3.11-32) i comentari de J.A.Pagola


1Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

--Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. 
Jesús els va proposar aquesta paràbola:(Lc 15,1-3)
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. (Lc 15,11-32.BCI)

Comentari.-

Exegetes contemporanis han obert una nova via de lectura de la paràbola anomenada tradicionalment del «fill pròdig», per descobrir-hi la tragèdia d’un pare que, malgrat el seu amor «increïble» pels seus fills, no aconsegueix construir una família unida. Aquesta seria, segons Jesús, la tragèdia de Déu.

L’actuació del fill petit és «imperdonable». Dóna per mort el seu pare i li demana la part de la seva herència. D’aquesta manera trenca la solidaritat de la llar, tira per terra l’honor de la família i posa en perill el seu futur forçant el repartiment de les terres. Els oients devien quedar escandalitzats en veure que el pare, respectant l’abús del seu fill, posava en risc el seu propi honor i autoritat. Quina classe de pare és aquest?

Quan el jove, destruït per la fam i la humiliació, torna a casa, el pare torna a sorprendre tothom. «Commogut» va al seu encontre i el besa efusivament davant de tothom. S’oblida de la seva pròpia dignitat, li ofereix el perdó abans que es declari culpable, li restableix el seu honor de fill, el protegeix del rebuig dels veïns i organitza una festa per a tothom. Per fi podran viure en família de manera digna i feliç.

Malauradament falta el fill gran, un home de vida correcta i ordenada, però de cor dur i ressentit. Arribant a casa humilia públicament el seu pare, intenta destruir el seu germà i s’exclou de la festa. En tot cas faria festa «amb els seus amics», però no amb el seu pare i el seu germà.

El pare surt també al seu encontre i li revela el desig més profund del seu cor de pare: veure els seus fills asseguts a la mateixa taula, compartint amistosament un banquet festiu, per sobre d’enfrontaments, odis i condemnes.

Pobles enfrontats per la guerra, terrorismes cecs, polítiques insolidàries, religions de cor endurit, països enfonsats en la fam… Mai no compartirem la Terra de manera digna i feliç si no ens mirem amb l’amor compassiu de Déu. Aquesta mirada nova és el més important que podem introduir avui al món els seguidors de Jesús.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat


Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia, d’entrada, deixa enrere la tradicional denominació d’aquesta paràbola, del “fill pròdig” per redefinir-la com la de l’amor “increïble” d’un pare pels seus fills, amor que, en definitiva, és el que Déu ens manifesta dia si, dia també.

L’actuació del fill petit, és del tot imperdonable, òbviament des de la nostra visió humana. La fidelitat del fill gran, per contra, és del tot elogiable, també des de la nostra visió humana. El Pare Déu, per sort, té una altre visió, la d’un pare que sigui quina sigui l’actitud dels seus fills, no deixa mai d’estimar-los.

L’homilia, quan parla del fill petit ens descriu: Els oients devien quedar escandalitzats en veure que el pare, respectant l’abús del seu fill, posava en risc el seu propi honor i autoritat. Quina classe de pare és aquest?

També, ens explica la seva reacció davant la reacció del fill gran: El pare surt també al seu encontre i li revela el desig més profund del seu cor de pare: veure els seus fills asseguts a la mateixa taula, compartint amistosament un banquet festiu, per sobre d’enfrontaments, odis i condemnes

En la nostra quotidianitat, ara mateix tenim l’exemple de dos poble germans, on el gran no admet l’esperit de llibertat del petit i, miserablement, el gran el castiga amb una guerra salvatge i imperdonable. És per aquesta raó que l’homilia conclou amb una sentència molt a tenir en compte pe la nostra limitada i sovint egoista mirada: Mai no compartirem la Terra de manera digna i feliç si no ens mirem amb l’amor compassiu de Déu. Aquesta mirada nova és el més important que podem introduir avui al món els seguidors de Jesús.

Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor.

Amigues i amics, una nova homilia que, ens pot ajudar a superar la limitada mirada que com humans tots tenim, per convertir-la en la mirada que convé sapiguem fer a traves del que és com mira i veuen els ulls de Déu. Vet aquí un nou objectiu que hauríem d’intentar aconseguir. Per la nostra condició humà, tots sabem que no és una tasca fàcil, però a ben segur que el Pare Déu, veurà amb els seus ulls plens dels seu “amor increïble”, el nostre gran o petit esforç per portar-ho a la pràctica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada