dijous, 10 de març de 2022

A QA QUI ESCOLTAR?

Evangeli (Lc 9,28b-36) i comentari de L.A.Pagola 

Evangeli.- 

1.         

28 Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29 Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. 30 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, 31 que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. 33 Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:

--Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. 34 Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia:

--Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

36 Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist. (Lc 9,28-36.BCI)

Comntari.-

Els cristians hem sentit a parlar des de nens d’una escena evangèlica anomenada tradicionalment la «transfiguració de Jesús». Ja no és possible saber amb seguretat com es va originar el relat. Va quedar recollit en la tradició cristiana sobretot per dos motius: els ajudava a recordar el misteri contingut en Jesús i els convidava a escoltar-lo només a ell.

Al cim d’una «muntanya alta», els deixebles més propers veuen Jesús amb la cara «transfigurada». L’acompanyen dos personatges llegendaris de la història d’Israel: Moisès, el gran legislador del poble, i Elies, el profeta de foc que va defensar Déu amb zel 

Comntari.-

Els dos personatges, representants de la Llei i els Profetes, tenen el rostre apagat: només Jesús irradia llum. D’altra banda, no proclamen cap missatge, vénen a «conversar» amb Jesús: només aquest té l’última paraula. Només ell és la clau per llegir qualsevol altre missatge.

Pere no sembla haver-ho entès. Proposa de fer «tres cabanes», una per a cada un. Posa els tres en el mateix pla. No ha entès la novetat de Jesús. La veu sorgida del núvol va aclarir les coses: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Cal no escoltar Moisès o Elies, sinó Jesús, el «Fill estimat». Les seves paraules i la seva vida ens descobreixen la veritat de Déu.

Viure escoltant Jesús és una experiència única. Per fi estem escoltant algú que diu la veritat. Algú que sap perquè i per a què viure. Algú que ofereix les claus per construir un món més just i més digne de l’ésser humà.

Els seguidors de Jesús no vivim de qualsevol creença, norma o ritu. Una comunitat es va fent cristiana quan va posant en el seu centre l’Evangeli i només l’Evangeli. Aquí es juga la nostra identitat. No és fàcil imaginar un fet social més humanitzador que un grup de creients escoltant junts el «relat de Jesús». Cada diumenge podem sentir la seva crida a mirar la vida amb ulls diferents i a viure-la amb més responsabilitat, construint un món més habitable.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comntari al comentari.-

COMENTARI sobre l’homilai del Pagola

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel proper diumenge 13 de març, que la litúrgia

ens el situa en el 2n. diumenge de Quaresma, ens és presentada sota el títol de “Aquí escoltar?”,

basant-se amb en els fragments 28b-36 del capítol 9 de l’evangeli de Lluc.

 

2

L’homilia, d’entrada, ens planteja el relat de la transfiguració, tot deixant força clar que forma part

de la tradició cristiana, però que només és això una tradició que pretén expressar-nos és que

només a qui cal escoltar és a Jesús. Ja no és possible saber amb seguretat com es va originar el

relat. Va quedar recollit en la tradició cristiana sobretot per dos motius: els ajudava a recordar el

misteri contingut en Jesús i els convidava a escoltar-lo només a ell. L’homilia, insisteix en explicar-

nos que només Jesús irradia llum i només ell té l’última paraula. Només ell és la clau

per llegir qualsevol altre missatge.

Una insistència molt necessària, ara en el nostre temps, però també sempre, car només en Jesús

coneixerem la veritat, doncs massa sovint se’ns vol satisfer la necessitat de seguretats que tot ser

humà persegueix, i ens oblidem que aquestes seguretats només les trobarem en la veritat del

missatge de Jesús.

L’homilia deixa molt clar que Viure escoltant Jesús és una experiència única. Per fi estem escoltant

algú que diu la veritat. Algú que sap perquè i per a què viure. Algú que ofereix les claus per construir

un món més just i més digne de l’ésser humà.

És per aquest motiu que l’homilia, en el seu darrer paràgraf, deixa clar que els seguidors de Jesús,

no ens hauríem de deixar ensarronar per qualsevol creença, norma o ritu. Una comunitat es va fent

cristiana quan va posant en el seu centre l’Evangeli i només l’Evangeli. No hi ha res més socialment

més humanitzant que un grup de creients escoltant junts el «relat de Jesús». Aprofundint els textos

evangèlics i analitzant minuciosament quin és el missatge que ens està transmeten perquè tots

ens disposem a construir el Regne de Déu d’amor, de pau i de justícia.

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:

Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

 

Amigues i amics, una magnifica homilia que, ens descriu com i de quina manera cal que sigui la

nostra manera d’actuar i el nostre compromís cristià de ser seguidors del missatge que Jesús ens

expressa per mitjà dels evangelis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada