dijous, 24 de setembre de 2020

LES COSES NO SÓN SEMPRE EL QUE SEMBLEN*


Evangeli (Mt 21,28-32) - diumenge 27 de setembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.- 28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:

»--Fill, vés avui a treballar a la vinya.

29 »Ell li va respondre:

»--No hi vull anar.

»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:

»--De seguida, senyor.

»Però no hi va anar.

31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?

Li responen:

--El primer.

Jesús els diu:

--Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut (Mt 21,28-32) .

 

Comentari.- La paràbola és una de les més clares i simples. Un pare s’acosta als seus dos fills per demanar-los que vagin a treballar a la vinya. El primer li respon amb una negativa rotunda: «No hi vull anar». Després ho pensa millor i va a treballar. El segon reacciona amb una docilitat ostentosa: «De seguida, senyor». No obstant això, tot es queda en paraules, doncs no va a la vinya.

També el missatge de la paràbola és clar i fora de tota discussió. Davant Déu, l’important no és «parlar» sinó fer; allò decisiu no és prometre o confessar, sinó complir la seva voluntat. Les paraules de Jesús no tenen res d’original.

L’original és l’aplicació que, segons l’evangelista Mateu, llança Jesús als dirigents religiosos d’aquella societat: «En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu». Serà veritat el que diu Jesús?

Els escribes parlen constantment de la llei: el nom de Déu és sempre en els seus llavis. Els sacerdots del temple lloen Déu sense descans; la seva boca és plena de salms. Ningú dubtaria que estan fent la voluntat del Pare. Però les coses no són sempre com semblen. Els recaptadors i les prostitutes no parlen a ningú de Déu. Fa temps que han oblidat la seva llei.

No obstant això, segons Jesús, van per davant dels grans sacerdots i mestres de la llei en el camí del Regne de Déu.

Què podia veure Jesús en aquells homes i dones menyspreats per tothom? Potser la seva humiliació. Potser un cor més obert a Déu i més necessitat del seu perdó. Potser una comprensió i una proximitat més gran als últims de la societat. Potser menys orgull i prepotència que la dels escribes i grans sacerdots.

Els cristians hem omplert de paraules molt boniques la nostra història de vint segles. Hem construït sistemes impressionants que recullen la doctrina cristiana amb profunds conceptes. No obstant això, avui i sempre, la veritable voluntat del Pare la fan aquells que tradueixen en fets l’evangeli de Jesús i aquells que s’obren amb senzillesa i confiança al seu perdó.

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada