dijous, 1 d’octubre de 2020

EL RISC DE DEFRAUDAR DÉU*

Evangeli (Mt 21,33-43) - diumenge 04 d’octubre de 2020, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- 33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

--Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42 Jesús els diu:

--¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. (Mt 21, 33-43. BCI)

 

Comentaru.- La paràbola dels «vinyaters homicides» és tan dura que als cristians ens costa pensar que aquest advertiment profètic, adreçat per Jesús als dirigents religiosos del seu temps, tingui res a veure amb nosaltres.

El relat parla d’uns pagesos encarregats per un senyor de treballar la seva vinya. Arribat el temps de la verema passa una cosa sorprenent i inesperada. Els pagesos es neguen a lliurar la collita. El senyor no recollirà els fruits que tant espera.

La seva gosadia és increïble. Un darrere l’altre, van matant els criats que el senyor els envia per recollir els fruits. Més encara. Quan els envia el seu propi fill, el treuen «fora de la vinya» i el maten per quedar com a únics amos de tot.

Què pot fer el senyor de la vinya amb aquests pagesos? Els dirigents religiosos, que escolten nerviosos la paràbola, treuen una conclusió terrible: els farà morir i traspassarà la vinya a uns altres vinyaters «que li donin els fruits al seu temps». Ells mateixos s’estan condemnant. Jesús els ho diu a la cara: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».

A la «vinya de Déu» no hi ha lloc per als que no aporten fruits. En el projecte del regne de Déu que Jesús anuncia i promou no poden seguir ocupant un lloc «pagesos» indignes que no reconeguin l’autoritat del seu Fill, perquè se senten propietaris, senyors i amos del poble de Déu. Han de ser substituïts per «un poble que produeixi fruits».

A vegades pensem que aquesta paràbola tan amenaçadora val per al poble de l’Antic Testament, però no per a nosaltres, que som el poble de la Nova Aliança i tenim ja la garantia que Crist estarà sempre amb nosaltres.

És un error. La paràbola està parlant també de nosaltres. Déu no ha de beneir un cristianisme estèril del qual no rep els fruits que espera. No té per què identificar-se amb les nostres incoherències, desviacions i poca fidelitat. També ara Déu vol que els treballadors indignes de la seva vinya siguin substituïts per un poble que produeixi fruits dignes del Regne de Déu.

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada