DÉU ÉS BO AMB TOTHOM*

 Evangeli (Mt 20,1-16) - diumenge 20 de setembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- ¹ »Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. ² Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. ³ Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina ⁴ i els digué:

»--Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

⁵ »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. ⁶ Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:

»--Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

⁷ »Ells li responen:

»--És que ningú no ens ha llogat.

»Els diu:

»--Aneu també vosaltres a la meva vinya.

⁸ »Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:

»--Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

⁹ »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. ¹⁰ Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. ¹¹ Mentre cobraven, protestaven contra el propietari ¹² i deien:

»--Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

¹³ »L'amo va respondre a un d'aquests:

»--Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? ¹⁴ Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¹⁵ ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

¹⁶ »Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.(Mt 20,1-16 BCI)

 

Comentari.- Sens dubte és una de les paràboles més sorprenents i provocatives de Jesús. Porta per nom «paràbola dels treballadors de la vinya». No obstant això, el protagonista és l’amo de la vinya. Alguns investigadors l’anomenen avui «paràbola del patró que volia treball i pa per a tothom».

Aquest home surt personalment a la plaça per contractar diversos grups de treballadors. Als primers a les sis del matí, a d’altres a les nou, més tard a les dotze del migdia i a les tres de la tarda. Els últims els contracta a les cinc, quan només falta una hora per acabar la jornada.

La seva conducta és estranya. No sembla urgit per la verema. El que vol és que aquella gent no es quedi sense feina. Per això surt fins i tot a última hora per donar feina als que ningú ha cridat. I per això, al final de la jornada, els dóna a tots el denari que necessiten per sopar aquella nit, fins i tot als que no l’han guanyat. Quan els primers protesten, aquesta és la seva resposta: «Que veus amb mals ulls que jo sigui generós?».

Què està suggerint Jesús? És que Déu no actua amb els criteris de justícia i igualtat que nosaltres fem servir? Serà veritat que, més que estar mesurant els mèrits de les persones, Déu busca respondre les nostres necessitats?

No és fàcil creure en aquesta bondat insondable de Déu de què parla Jesús. A més d’un el pot escandalitzar que Déu sigui bo per a tothom, ho mereixin o no, siguin creients o agnòstics, invoquin el seu nom o visquin d’esquena a ell. Però Déu és així. I el millor és deixar a Déu ser Déu, sense empetitir-lo amb les nostres idees i esquemes.

La imatge que no pocs cristians es fan de Déu és un «conglomerat» d’elements heterogenis i fins i tot contradictoris. Alguns aspectes vénen de Jesús, d’altres del Déu justicier de l’Antic Testament, uns altres de les seves pròpies pors i fantasmes. Llavors, la bondat de Déu amb totes les seves criatures queda com perduda o distorsionada.

Una de les tasques més importants en una comunitat cristiana serà sempre aprofundir cada vegada més en l’experiència de Déu viscuda per Jesús. Només els testimonis d’aquest Déu aportaran una esperança diferent al món.

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat