dissabte, 4 de maig de 2019

RECERCA I PUNT D’ENCONTRE AMB JESÚS


Apunts,  11a..Trobada (Curs 2018-2019).



«Perquè m’has vist has cregut?» (Ln 20.29)
Per entendre el misteri de Jesús cal buscar-lo entre el fet històric de la crucifixió i mort de Jesús, i el fet teològic de la resurrecció, quan Déu el consagra com a Crist (= Messies d’Israel) i segona persona trinitària.

«A Déu, ningú no l’ha vist mai» (Jn 1,18). Però: «qui em veu a mi –diu Jesús- veu el Pare» (Jn 14,1-12) L’efecte de la Pasqua és que Déu està en nosaltres. Per això Sant Benet va escriure: «És pasqua perquè t’he vist en els altres».

Per entendre la pasqua cal «situem-se en el calvari. Jesús està a la creu, i molts que ho miren es diuen; així acaben els impostors. Si no s’hagués fet passar pel Messies no moriria com un blasfem.

En una de les creus del costat hi ha un lladre (Dimes) que creu en la innocència de Jesús: «recorda't de mi –li diu- quan arribis al teu Regne» (Lc 23,42) Aquí hi ha un possible equívoc. Pilat ha fet escriure en el rètol de la creu: «...rei dels jueus». Però Jesús ja ha dit: «La meva reialesa no és d'aquest món» (Jn 18,36) Però no defuig la petició del bon lladre, i malgrat estar a la creu, ja manifesta la seva potestat divina: «avui seràs amb mi al paradís». (Lc 23, 43)

L’encontre amb Jesús, és el més important, perquè ell és «el camí», (Jn 14,6) per arribar al Déu que l’«ha constituït Senyor i Messies» (Ac 2,36) i que ha rebut dels homes els atributs reservats a la divinitat: «Fill de Déu», «Primogènit», «Principi i Fi»...«pedra angular [...] de l’edifici apostòlic» (Ef 2,21)...

La nostra fe, doncs, s’ha de centrar en el misteri que lliga la creu amb la Resurrecció, i que ens arriba a través dels evangelis, per la predicació (kerigma) de l’experiència pasqual dels apòstols. Però amb freqüència ens sentim més atrets per una «teologia ascendent» que té per punt àlgit la glòria en comptes d’adonar-nos que tot l’Evangeli (els fets i dites de Jesús) ens parla de la humanitat de Déu i la seva misericòrdia.

Pau ens parla d’una cristologia que baixa de la divinitat a la terra, i que Joam explica en el pròleg del seu evangeli: «El qui és la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres». (Jn 1,14), Per això cal anar a l’encontra de Jesús vivint entre els humans com ell va viure, amb la convicció ferma de que trobar-lo a ell és trobar-se amb Déu.

Apunts de Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada