dilluns, 20 de maig del 2019

JESÚS, PORTA D’ACCÉS A DÉU

Apunts,  12a..Trobada (Curs 2018-2019).


L’analogia de Déu amb el «pastor» ve de l’AT. El salm 23 diu; «El Senyor és el meu pastor» (Sl 23,1) i la «cleda» ve a ser una metàfora de «la casa del Senyor» (Sl 23, 6).

Joan aprofita tot aquest material per a construeix la paràbola del bon pastor: «Us ho ben asseguro –diu Jesús als deixebles-: jo sóc la porta per on entren i surten] les ovelles» (Jn 10,7): «els qui entrin per mi se salvaran» (Jn 10,9); «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida» (Jn 10,10);, «Jo soc el bon pastor» (Jn 10,11). I, referint-se a la seva pròpia mort, els diu: «Jo dono la vida per les ovelles». (Jn 10,15)

Els cristians veiem en aquesta paràbola veiem que Jesús ens alimenta (que ell mateix és l’aliment) que ens «com aliment de vida i protecció». Tot i que resulta una mica paternalista i fora de l’entorn cultural gelosament autonomista i amb escassa relació al pasturatge. Avui el pastor no ens serveix de model de vidai només s’esmenta el nom quan ens referim a la jerarquia eclesial.

Per tant, aquesta paràbola, avui., explicada així, no té massa sentit. Sobretot si ens quedem, només, en la metàfora i no penetrem en el seu significat.

La paràbola ens diu que les «ovelles» coneixen «la veu del pastor» i el segueixen». Això vol dir que hauríem d’aprendre a distingir la veu de Déu que ens arriba a través de l’Esperit i seguir el model de vida que ens va deixar Jesús.

També ens diu l’evangeli que Jesús va dir que per aquesta porta, es pot: «entrar i sortir lliurement» (Jn 10,9). És, per tant, «una porta oberta», que Déu respecta la voluntat de cadascú, d’escoltar la seva veu que ens duu a la seguretat o la dels opinadors i xarlatans que sovint ens enganyen. Fins i tot Déu accepta que fem com el fill pròdig, sortir per a tornar a entrar.

A Jesús el segueixen els qui «reconeixen la seva veu». És a dir, aquells a qui els arriba interiorment la ressonància de la seva veu i sintonitzen amb el seu missatge. Sempre deixant molt clar que hi ha diferents intensitats de ressonància i adhesió però que sense la qual no és possible seguir el Mestre de Natzaret, raó fonamental de la nostra fe. «No t’estimo perquè et comprenc –va dir el místic-, sinó que et comprenc perquè t’estimo».

Apunts de Salvador Sol, sobre un text de: Enrique Martínez Lozano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada