divendres, 18 de març de 2016

El ressuscitat

Apunts,   10a  Trobada (Curs 2015-2016).


«Si Crist no ha ressuscitat, és vana la vostra fe» (1 Cor 15,17). A l’A.T. hi ha una saviesa natural de la mort. «El Senyor va crear l'home de la terra i de nou li fa que hi torni» (Siràcida 17,1-2). I en el mateix llibre es diu: «Oh mort, què dolça és la teva sentència per a l'home derrotat i sense forces, [...] i que ha perdut l'esperança!». (Sir 41,1-20).
Ara bé, la mort està vinculada al pecat. «Per un sol home va entrar el pecat al món i pel pecat la mort» (Rm 5,12). Per això, la mort del màrtir, des d’una saviesa «sobrenatural», és la millor prova de fidelitat que l'home pot mostrar a Déu. 
Els evangelistes coincideixen a relatar la trobada del sepulcre de Jesús obert i buit. Però el sepulcre buit, per sí sol, no indica resurrecció; «Ha ressuscitat; no és aquí», és el kerygma de Marc. Cal un anunci més concret: «Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu» (Mc 16,7). Joan narra la possibilitat del robatori: «Si te l’has emportat tu –diu Maria a l’hortolà- digues-me on l’has posat» (Jn 20,15) I el relat acaba amb el reconeixement de Maria al Mestre: rabuni, diu meravellada en reconèixer el Senyor.
En els relats d'aparicions es troba l'experiència inefable dels primers membres de la comunitat cristiana. Probablement l’aparició als més de cinc-cents germans que indica Pau, es refereix a la Pentecosta. Però la identificació del Ressuscitat requereix de gestos i signes, que recordin el Jesús històric: els àpats, les nafres de la crucifixió, l’ajut en la pesca, etc. Ara Crist ja no se’ns presenta com ho feu amb els deixebles, però ja li va dir a Tomàs: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist» (Jn 20,29)
Déu no li va estalviar a Jesús res de l'ambigüitat i la foscor de l'exercici humà de la llibertat. Va haver de superar amb confiança i amor la contradicció existent entre el Déu que percebia en el més íntim de la seva persona com a Pare, però que no el lliurava a la creu. És en la resurrecció on es fa palès que Déu estava en Jesús. El veritable rostre de Déu està en el Jesús gloriós però també en el crucificat a la creu. 
Déu creà l'home i la dona a imatge seva i vol que segueixin l’exemple del seu fill Jesús, estimant els germans fins a l'extrem de donar la vida. Si la creu i la resurrecció de Jesús tenen sentit, és perquè s’anticipa al sofriment humà. 
La mort de Jesús és la mort del primer màrtir que Déu va acollir al seu si. Quan l'home i la dona moren lliurant la seva vida al servei del Regne, aquesta també és acollida per Déu. Com el gra de blat que morint dóna nova vida, perdre la vida pel cristià és l'única manera de guardar-la per a la vida eterna.
A la resurrecció de Jesús apareix l'amor de Déu triomfant sobre la mort, fent-li justícia. Déu estava en Jesús quan aquest oferia gratuïtament als homes el do del seu amor reconciliador. 
Viure com a fills de Déu, aquesta és l'obra de l'Esperit que va configurant els homes i dones a la manera de Jesús. 
Jesús seu a la dreta del Pare, i ara, guiats per l’Esperit, els seus seguidors agrupats en l’Església, que és (ha de ser) comunitat fraterna, hem de seguir treballant per les causes del Regne, perquè es faci realitat, donant testimoni al món del Ressuscitat.


Notes: Salvador Sol.  Font: José Ramon Busto. 10 Palabras clave sobre Jesús de Nazaret..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada