divendres, 4 de març de 2016

El crucificat

Apunts,   9a  Trobada (Curs 2015-2016).


Jon Sobrino escriu des de la creu de Jesús, pensant en els crucificats de tota la historia. La creui de Jesús és La Creu. I cal recordar que la creu «es un símbol», que «invita a la conversió». La creu de Jesús és presència de Déu a la història: la teologia de l’alliberament, vol fer «baixar de la creu als crucificats de la història» per les mateixes causes: Joan Baptista, Joana d’Arc, Martin Luther King, Romero i tants d’altres.
La creu de Jesús té efectes salvífics, com ho tenen les altres creus que fan present a Déu. Fer de Jesús un supercrucificat, el deshumanitza;.«el qui santifica com els qui són santificats tenen el mateix origen» (He 2,11). Jesús, ni tampoc Déu, són gelosos, i no consideren menyspreu les altres creus relacionades amb Jesús al llarg de la història. L’assassinat del bisbe Romero respon a un error polític, tanmateix com la condemna i mort de Jesús,
La creu de Jesús és universal i interpel·la l’ètica dels humans, en si posem o no la mirada en les creus del nostre temps, que no són menys escandaloses que la de Jesús. 
La persecució de Jesús es desenvolupa en un clima extern i intern de conflicte. Jesús fou essencialment un «home en conflicte». Lluc, narra la sortida de la sinagoga de Natzaret, dient: «ningú és profeta a la seva terra» (Lc 4,28s). Marc explica la controvèrsia de Jesús curant en dissabte, i els «fariseus confabulant-se amb els herodians per veure com podien eliminar-lo» (Mc 3,6). Els sinòptics narren fins a cinc escenes en les que Jesús corre perill (tribut al cèsar, expulsió del Temple, resurrecció dels morts, paràbola dels vinyaters i el manament principal). Per tot això: «els summa sacerdots i els escribes buscaven la manera d’apoderar-se’n, amb engany, i donar-li mort» (Mc 14,1; Mt 26,3s; Lc 22,1).
Jesús fou un profeta, que denuncià el pecat dels humans en nom de Déu- I en nom de Déu, els ortodoxos el criticaven perquè prenia partit a favor dels dèbils i no de la llei. El que és una bona noticia pels pobres és una amenaça pels opressors. 
Jesús, doncs, molesta, no només quan denuncia i desemmascara, sinó també, i sobretot, quan fa el bé i pel sol fet de fer-ho Quan expulsa dimonis l’acusen de fer-ho en nom de Belcebú (Mc 3,22), i el tracten d’endimoniat (Mt 12,24; Jn 7,20), i estar boig (Mc 3,21s; Jn 10,20). Quan acull a una dona pública afligida, és acusat d’ignorant: «si aquest home fos profeta, sabria qui és aquesta dona que l’està tocant», (Lc 7,39). Quan menja amb marginats i publicans, és acusat de «golafre, bevedor i amic de publicans i pecadors» (Mt 11,19). 
Pilat condemnà Jesús per l’amenaça: «Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar» (Jn 19,12). No li surt bé l’estratègia de Barrabàs: «nosaltres tenim una llei –diuen els summa sacerdots- i segons aquesta llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu» (Jn 19,7). Malgrat això, Pilat el presenta dient d’ell: «Aquí teniu l'home»! (Jn 19,5). el (vere homo). 
En els textos litúrgics es diu que el pa i el vi constitueixen la «nova aliança». Però el «feu això en memòria meva» s’ha d’interpretar en el seguiment de la vida de Jesús: « Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres» (Jn 13,15)
Jesús «va arribar a la perfecció» de la fidelitat humana a Déu. «Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble». (He 2,17)
Les creus són el mysterium iniquitatis: «Per què vas callar Senyor?». (Benet XVI, Auschwitz)

Apunts: Salvador Sol 
Font: Jon Sobrino. 10 preguntas clave sobre Jesús de Nazaret. Juan José Tamayo


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada