dissabte, 24 d’octubre de 2015

UN LLARG VIATGE VERS EL JESÚS DE LA HISTORIA

Apunts,   2a  Trobada (Curs 2015-2016).


Després de constatar la vaguetat de les respostes, a la pregunta: «Qui diu la gent que soc jo?» Jesús fa la pregunta més incisiva: «I vosaltres qui dieu que soc? (Mc 8,29)». Pere no vacil·la: «Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu» (Mt 16,16). Jesús li diu: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!» (Mt 16,15-17). Sembla, doncs, que des del coneixement humà no és possible saber si aquell que el sacerdot catòlic J.P.Meier descriu com un «Jueu marginal», és realment el Crist. 

Jesús accepta ser el messies, però: «els prohibí severament que ho diguessin a ningú» (Mc 8,30). No era el tipus de messies que la gent esperava. Algú capaç d’enfrontar-se als romans i fer-los un poble respectat i lliura. Ell només era el «Fill de l’home», i, «els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. I els ho deia amb tota claredat». (Mc 8,31). Pere protesta i Jesús, el titlla de «Satanàs» (Mc 8,33) perquè: «No veus les coses com Déu, sinó com els homes».

La pregunta de Jesús «I vosaltres qui dieu que soc? encara és viva. Durant segles es va creure en la historicitat dels evangelis i el perfil històric del Jesús que transmetien.

Va ser l’alemany Hermann Samuel Reimanus (s.XVIII) que investigant sobre el Jesús de la història va escriure que el Jesús dels evangelis era una invenció dels deixebles i el cristianisme era, per tant, un frau. També David F. Strauss (1804-1874), de l'escola de Tubinga, negà la fiabilitat històrica dels evangelis, Aquest teòleg i filòsof considerà que els evangelis presenten clarament un fet històric, però transformat i embellit per la fe de les primeres comunitats cristianes. 

Ja al s.XX, el teòleg protestant Rudolf Karl Bultmann, tanca el 1r.Cicle d’investigació considerant impossible poder recuperar científicament el Jesús de la història, i a més, ho considera «irrellevant i il·legítim». Els seus deixebles inicien el 2n Cicle (The New Qust)- criticant els postulats del mestre, orientant la investigació en l’anàlisi de «la manera en que cada evangelista uneix en el seu evangeli els diferents materials que recull de fonts orals o escrites», com a concepcions teològiques de la comunitat de cada autor. 

Ernst Kásemann, teòleg luterà, considera la vida del Jesús terrenal de gran importància per la fe. Considera que l’Església primitiva va tenir cura de no deixar que el mite prengués el lloc de la història que correspon a Jesús, ni que Crist fos considerat un ser celestial que ocupés el lloc de l’home de Nazaret. El crucificat i el ressuscitat són la mateixa persona.

Un altre teòleg luterà, Joachim Jeremias a: El problema del Jesús histórico (1960), proclama que «la base per a una cristologia històrica ha d’estar cimentada en determinar les paraules autèntiques (les dites) i les actuacions (els fets) de Jesús. Per ell, i pels seus seguidors, no hi ha dubte de que Jesús és el Crist, i per tant és correcta la fórmula Jesucrist. Aquest autor afirma «que les paràboles foren pronunciades en un moment determinat de la vida de Jesús, i en unes circumstàncies que només s’han produït una vegada». I, que per trobar el seu sentit original i «sentir» la pròpia veu del Mestre» ens hem de preguntar: Què volia dir Jesús en aquella ocasió? Quin efecte produïren les seves paraules en els oients? 

Jesús segueix estimulant l’interès d’investigadors de diferents disciplines, creients i no creients, membres o no del Jesús seminar, però per la pregunta de Jesús no tenim, encara, una resposta humana. Els cristians només podem recolzar-nos en experiències de fe.

Apunts: Salvador Sol
Sobre l'escrit de Jesús Peláez, en el llibre: 10 Preguntas clave sobre Jesús de Nazaret

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada