Jesús el jueu

Apunts, 3a. Trobada, curs 2015-12016

El rabí Benito Garzón, reivindica el judaisme de Jesús de Natzaret. I ho fa seguint els fets dels evangelis canònics, començant pel nom. «Jesús. és la forma grega del nom hebreu Josuè o Jeshua», que significa «Déu salva». Josuè es deia també el successor de Moisés, designat pel Senyor per a «repartir la terra» (Nm 34,16-17). Era un nom carregat d’esperança en temps d’ocupació romana. F. Josep n’esmenta fins a vint amb aquest nom.

Mateu (Mt 1,2-16) i Lluc (Lc 3,23-28) situen Jesús a l’estirp de David. N’és l’última baula genealògica. Viu en una família jueva l’ambient religiós i sociopolític, i és instruït en la Torà.

Un edicte de Cèsar August condiciona el naixement de Jesús a Betlem, d’on era el rei David. Mort Herodes, la família es trasllada a Natzaret. «Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: “Li diran Natzarè”» (Mt 2,23)

Com qualsevol jueu, el nen Jesús és circumcidat als vuit dies del seu naixement i això el fa entrar en el pacte que Déu va fer amb el seu poble. El dia 1 de gener del calendari litúrgic,  hi ha marcat el «Dia de la Circumcisió del Senyor». També Maria se sotmet al ritual de la purificació. Data que es recorda amb el «Dia de la Presentació», el 2 de Febrer.

«Quan ell tenia dotze anys» va anar amb els pares a celebrar la Pasqua, i es va quedar a Jerusalem. «Al cap de tres dies el van trobar al temple [...] Per què em buscàveu? –els pregunta- No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?» (Lc 2,46-49)

Com qualsevol jueu practicant, Jesús vestia amb «serrell a les vores dels mantells amb un fil de porpra violeta» (Nm 15,38) i complia escrupolosament amb els sis-cents tretze manaments revelats a Moisès.

Jesús paga la contribució anual al Temple de Jerusalem (cf Mt 17,24-27) segons el precepte bíblic i assisteix a les sinagogues. Dues d'elles s'esmenten explícitament. A la de Cafarnaüm: «tots quedaven astorats dels seus ensenyaments», (LC 4,31). I, a la de Natzaret, Jesús es fa pròpia la profecia d’Isaïes: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu» (Lc 4,18). Davant l’estranyesa dels assistents, Jesús, se sent incomprès, «ni els seus germans creien en ell» (Jn 7,5); constata que: «Ningú és profeta a casa seva» (Lc 4,24)

Probablement, motivat per aquesta incomprensió, Jesús abandona Natzaret, preferint viure a la intempèrie, pels voltants de Cafarnaüm, amb els seus amics jueus que li donaren amistat i hospitalitat: «Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l'Iscariot, el qui el va trair». (Mt 2,2-4). Però en sentir el que deia i feia: «els seus parents van anar per apoderar-se d'ell, ja que deien "S'ha trastornat”» (Mc 3,21).

Jesús és un jueu que té cura del seu poble. Només en dues ocasions se’l veu ocupant-se dels gentils. En una d’elles, diu a la dona sirofenícia que li demana per la seva filla endimoniada: «No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets» (Mc 7,27). Però en veure Jesús que la dona es conformava a ser com aquells gossets que mengen les engrunes que cauen de la taula, s’apiada d’ella i li diu «Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla» (Mc 7, 29)

Jesús és fidel a la religió jueva. Per això, en el moment de la mort, Lluc posa a la seva boca el crit de lliurament del salm 31,6: «Pare, confio el meu alè a les teves mans» (Lc 23,46). 

Apunts de: Salvador Sol

Sobre el llibre: 10 Palabras clave sobre Jesús de Nazaret, Juan-José Tamayo