divendres, 9 d’octubre de 2015

ELS NOUS ESCENARIS DE LA CRISTOLOGIA.

Apunts 1a Trobada


Des del s.XIX que s’investiga en el coneixement del Jesús terrenal, per tal de situar-lo en la història de la humanitat i la seva significació en el passat i el present. La investigació recent no nega les categories de la filosofia grega: naturalesa, persona, substància... però es decanta més per la qüestió antropològica i és mostra crítica amb la presentació del Crist espiritualista, desvinculat de la història.

Jesucrist desperta «interès i fascinació» als artistes i intel·lectuals, presentant-lo com un personatge «desestabilitzador de l’ordre religiós i polític».

La cristologia tradicional ha presentat Jesús, i el seu  missatge, amb categories de cultura occidental. Però avui, altres cultures reclamen el seu reconeixement. D’aquí l’exigència del diàleg interreligiós. Raimon Panikkar criticava que les religions abrahàmiques haguessin aplicat el principi de propietat privada, a allò que és diví (sic). «Sense diàleg –puntualitza Panikkar- el ser humà s’ofega i les religions s’aniquilen»

Una actualització cristològica ha de tenir present:
a)    «La nova consciència ecològica». Des de Descartes, Galileu, Newton, etc. S’ha creat un model insostenible que posa la naturalesa al servei de l’ésser humà, que usa i abusa d’ella sense límit ni control. Per la teòloga Sallie Mc Fague. «la presència de Déu no es dóna només en Crist sinó en la totalitat del món».
b)    «La revolució feminista» Elisabeth Johnson –teòloga feminista-, argumenta: la interpretació sexista de Jesús, s’ha elevat a condició essencial per a la seva funció, bloquejant les dones, per raó de sexe, però no per la seva missió redemptora. On radica, doncs, la dificultat?.
c)    «L’horitzó ètic». L'ètica de Jesús posseeix aquestes característiques:
-       És una ètica d'alteritat, generadora d'un teixit social i comunitari, el principi és el reconeixement i acollida de l'altre com a diferent, però amb la seva identitat i dignitat.

-       És una ètica de la compassió, regida pel principi-misericòrdia: sensible al sofriment de les víctimes, que treballa per l'eliminació de les causes.

-       És una ètica d'alliberament, que tendeix a eliminar les opressions -de caràcter cultural, ètnic, social, econòmic, religiós, ecològic i de gènere-. El principi universal crític que guia aquesta ètica és «alliberar al pobre i oprimit i instaurar la justícia ».

-       És una ètica de la solidaritat; una solidaritat que amplia el món del «nosaltres».

«La investigació històrica no dificulta pas la fe sinó que li aporta garantia». (A.Schweitzer, 1950) Per què? Doncs, perquè ajuda a redescobrir el fonament històric i la dimensió alliberadora del cristianisme.

A molts intel·lectuals, científics i artistes els atrau el personatge Jesús de Natzaret i el fet que essent tant important la seva biografia sigui tant escassa.
 
La investigació científica no pretén elucubrar sobre Jesús de Natzaret, el Crist sinó donar sentit als textos evangèlics; respondre avui a la pregunta: I vosaltres, qui dieu que sóc?  Els creients, des de la fe, diem com Pere: Tu ets el Messies. Però tanmateix la història ens diu que es tracte d’Un jueu marginal (J.P.Meier); un laic pobre, procedent d’una zona rural i revolucionària, considerat perillós, subversiu i menyspreable pel poder del seu temps



Notes de: Salvador Sol,  Sobre el llibre 10 Preguntas clave sobre Jesús de Nazaret, de Juan-José Tamayo Acosta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada