dijous, 21 de maig de 2015

UNIVERSAL I LLIURE: L’ESGLÉSIA DE PAU

Apunts 13a Trobada
 

Pau va ressaltar l’arrel del cristianisme discrepant del legalisme judaïtzant de Pere. El protestantisme (s.XVI), va descobrir l’autèntic Pau en contra d’una Església centrada en: tradició, llei i jerarquia. Per això es van separar de l'Església de Roma 
Però els protestants es van equivocar. Pau complia una funció de llibertat oberta, apassionada; però en comunió de fe i amor amb la resta de l’església, de Jerusalem, representada per Pere.
L’Església neix a Israel com un grup de renovació jueva. Pere i els Dotze volien la conversió d’Israel i esperar que els altres pobles s’hi adherissin. Però els Set hel·lenistes, amb Esteve primer i després amb Felip i els altres, eren contraris a aquesta estratègia, interpretant que l’evangeli havia de sortir de Jerusalem, per tal que el Regne també arribés als gentils. (cf Ac 6,5-7) Aquests, imbuïts de la Pasqua, descobriren que l’evangeli és obert (per a tothom), més enllà de la llei i el temple. Començant per Samaria, la veu de Crist i la seva presència salvadora va més enllà del judaisme estricte. «Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble». (Ac 6.8)
L’any 33 dC. Pau és a Jerusalem. Prové de Tars on conviuen dues cultures. D’aquí els seus noms: Saule (jueu) i Pau (gerc). Rep dels pares el títol de ciutadà romà. És un jueu estricta –un fariseu- amb trets hel·lenistes. Assisteix a les classes del rabí Gamaliel per instruir-se en la llei de Moisès. (cf Ac 22,3). Ataca els seguidors de Jesús perquè rebutgen les glòries d’Israel; les promeses, la llei i el temple. En comptes d’això, veneren (divinitzen!) a qui els jueus consideren un vulgar crucificat.
Això que ara el fereix com una maledicció, ho invertirà després en el seu evangeli. (cf Ga 3,13-14)
Sobre la base d’aquesta maledicció (cf Dt 21,22-23) Pau es posa al servei dels sectors més intransigents d’Israel per a perseguir legalment els cristians «apòstates», que blasfemen contra Déu i trenquen la unitat del poble. Els seguidors de Jesús li fan mal, l’impacten, es mostra intransigent. Però, camí de Damasc, on espera reprimir els cristians de la sinagoga, se li apareix Jesús -teofanía-, queda cec i sent la veu de Jesucrist que l’interpel·la; «Saule, Saule, perquè em persegueixes?» (Ac 9,4)
Pau descobreix que la puresa ritual, la circumcisió i, el legalisme que es practica a Israel són elements superats. És un tipus d’orgull nacional vestit de religió i que es manté per la violència. Pau no diu mai que fos dolent. No ha tingut remordiments ni angoixes internes: complia com un bon fariseu. (cf Fl 3,4-8)
Pau, expert en l’Escriptura, interpreta la paraula de Déu en relació als valors de la Nació israelita. Per això, quan accepta Jesús crucificat com el Crist universal i Fill de Déu esclaten tots els seus esquemes nacionals i socials. Així el podem veure, centrat en un nou naixement cristià, destacant la importància que dóna tenir fe i estar unit amb els creients a la taula.  (Ga 1, 11-16)
La conversió de Pau es produeix en descobrir l’evangeli salvador que representa el Fill de Déu. Pau entén que ha de morir a la llei del judaisme per néixer amb Jesús crucificat. (Ga 2,19-21)
El Déu de Pau segueix essent el de les promeses. Jesús crucificat és el messies que esperaven els jueus de forma equivocada. Però els vertaders fills d’Abraham ja no són els jueus circumcidats, subjectes a la llei sinó aquells que viuen de la fe. (cf Ga 3,7-9 i Gn 12,1-3) Com diu l’Escriptura: «El just viurà per la fe» (cf Ga 3.11) La llei ha estat pel creixement dels fills d’Israel, però Jesús ha dut la salvació als pobles (cf Ga 3,19-22) La fe ens fa hereus del Regne per obra de Déu.(cf Ga 4,7)
Els creients de Jerusalem són jueus i volen que els convertits d’Antioquia segueixin les pràctiques jueves: sabat, circumcisió... Pau els recorda els acords del 1r. Concili celebrat a Jerusalem l’any 50 dC. (cf Ga 2.1-10) en el que Pere i Pau es donaren la ma per deixar clar que la llei ja no és salvadora. Jaume, el germà del Senyor, ha succeït Pere a l’Església de Jerusalem (cf Ga 1,18-19) i acceptà els gentils. Pau escriu: «Per als qui viuen en Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no; només compta la fe que actua per l'amor». (Ga 5,6) Però no va ser fàcil pels jueus renunciar a les seves creences. (cf Ga 2,14) Malgrat les reticències, es va optar per la veritat de l’evangeli i determinar la llibertat dels creients, asseguts a la taula, en comunió d’amor (cf Ga 2,15-21)

Apunts: Salvador Sol
Sobre el llibre de X.Pikaza: Para lere la historia del puebo de Dios

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada