dissabte, 6 d’abril de 2013

LA FE I L’EUCARISTIA

Apunts, 10a  Trobada

Aproximadament l’any 56, sant Pau transmet la següent tradició que es remunta de l’època del Senyor: Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. 1Co 11,23-26)


Pau parla: a) d’Una tradició que ve de Jesús (la pràctica de l’Àpat del Senyor). b) Que fer-ho té el sentit de memorial; que fa recordar allò que esdevingué en el Sopar i en la Creu, i és invocació; Crist vol ser cridat –in-vocat- pels humans per tal d’actualitzar en ells la seva presència. c) Memorial que s’ha establert amb una  fórmula estereotipada, rítmica, apresa per ser transmesa, que es presenta en dues variants: Per Marc, el vi és la vida del Senyor: Això és la meva sang, la sang de l’Aliança vessada per tothom. (Mc 14,24), Per Pau, el vi és la nova comunió amb Crist: Aquesta copa és la nova Aliança segellada amb la meva sang. (1C0 11,25). d) Gràcies a aquest “memorial” celebrat amb fe, les comunitats s’anticipen al Banquet celeste. La mort del Senyor és anunciada fins que Ell vingui.


En el seu evangeli, Joan dóna una alternativa eucarística entre la multiplicació dels pans i el discurs sobre el Pa de Vida menjat per la fe (cf Jn 6,35-51). Comença dient: Jo sóc el Pa de Vida. Qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. (Jn 6,35) i acaba dient: Jo sóc el Pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. (Jn 6,51). Equival als sinòptics pel que fa a la institució de l’Eucaristia, i que vol dir: allò que vivifica els humans -el pa viu- és el meu cos gloriós lliurat en la Creu, present en l’Eucaristia.


Hi ha dues seccions molt diferenciades en el discurs sobre el Pa de la Vida. L’un -d’iniciació a creure- que presenta Jesús com a Pa de la Vida, rebut i menjat per la fe. L’altre –sacramental- que diu clarament que el Pa de la Vida és el Cos de Crist («la meva carn») que dóna la vida al món.


Joan insisteix en el discurs de la carn i la sang: a) En negatiu: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres (v, 52-53). b) En positiu: qui menja la meva carn (qui rep en si mateix per la fe, la persona de Crist, el seu cos) i beu la meva sang (rep en si mateix la seva vida), té la vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia. (v.54). c) Afirmació essencial sobre l’Eucaristia: La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda..(v.55). d) La finalitat de l’Eucaristia és la koinonia: que el creient romangui en Crist i Crist en ell, en regalada comunicació de vida: Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. (v.56). Aquesta és l’afirmació més rellevant: l’Eucaristia és comunió amb la persona i la vida de Crist. 


Això Joan ho va escriure perquè les comunitats joàniques no es deixessin influenciar pels gnòstics que negaven que Crist tingués un veritables cos i afirmaven que només posseïa un cos aparent.


Lluc, en el capítol 22, evoca el clima espiritual del Sant Sopar. És un ambient de festa, no pas de mort, Jesús anuncia als apòstols la seva passió imminent, en un ambient d’esperança; hi ha un primer tast del Regne que se sobreposa al fet dolorosíssim de la mort física.


En un clima testamentari, d’esperança, de donació, de misericòrdia i d’amor fratern, Jesús diu als apòstols que no s’han de donar a l’exercici del poder. (cf Mt 20,26),  anuncia les negacions de Pere (cf Mt 22,31-32) i renta els peus als deixebles (cf Jn 13,1-20)


Rovira Belloso fa un resum de l’Eucaristia dient: Crist glorificat, el que va ser crucificat, es fa present en els símbols del seu lliurament: el pa partit i compartit, símbol del seu Cos; el vi de l’aliança, símbol de la sang vessada per tothom; així Jesús és rebut sagramentalment, per la fe dels qui es reuneixen per celebrar el memorial de la seva mort i Resurrecció. 

Salvador Sol
Apunts sobre el llibre de Rovira Bellosos, Qui és Jesús de Natzaret

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada