Apunts, 11a Trobada
La Pasqua de Jesús abasta la mort a la creu i l’exaltació a la glòria del Para. Quines són les causes d’aquesta mort?. pagar un preu per salvar-nos o més aviat fundar en l’amor més gran una nova humanitat? Sofrir per voluntat del Pare o bé comunicar al món el valor suprem de l’amor fratern?. Jesús ho diu en paraules de Joan: “I jo quan, seré enlairat damunt de la terra, atrauré tothom cap a mi” (Jn 12,32 i 8,28) Aquests és el sentit de la seva mort. Perquè: Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. (Jn 6,44)
Per què som atrets a la Creu? Perquè en el pobre lliurat de tot es manifesta l’amor més gran que s’atansa i estima els pobres. Jesús, amb la seva passió, ha deixat proves d’aquest amor: amb la curació de l’orella de Malc, el soldat; amb el seu silenci omnipresent davant del gran sacerdot.
En la passió de Jesús “la divinitat s’amaga”, diu Ignasi de Loyola: Però també és veritat que Jesús ens atreu perquè d’ell emana secretament la “glòria” de l’Esperit, que ens fa entendre la profunditat de l’amor. Quelcom que la recerca històrica no pot copsar. Per copsar la “glòria” cal mantenir oberts els ulls del cor, altrament, es produeix un tancament peculiar per la manca de fe que l’evangelista Joan denuncia com a autocomdemna.
El manament del Pare és la comunicació d’una vida lliurada, entregada. Per això Jesús l’ha de lliurar amb amor, per eixugar el dolor del món, que afecta tots els humans que hem nascut per viure, però, situats com estem en la finitud i en la limitació física, som febles i abocats a la mort. Aquí hi ha un desequilibri antropològic: tenim la vida però no la posseïm. Això explica que, quan més creativa i plena de possibilitats és la vida de la gent d’avui, hom és més procliu a la depressió, quan aquestes possibilitats es frustren.
Jesús ha mort pel refús de les autoritats jueves amb la cobertura i vist i plau de l’autoritat romana. Les autoritats jueves addueixen un motiu teològic i tres motius polítics. El teològic: “es feia Fill de Déu” (Jn 19,7) “es feia igual a Déu! (Jn 5,18). Els polítics: Revolta el poble, prohibeix pagar tribut al Cèsar i fer-se Rei (Lc 23,2). Amb una certa ironia teològica, Joan fa coincidir l’actitud de les autoritats jueves amb el designi de Déu. Hauria estat normal que les autoritats jueves no haguessin refusat Jesús –que encara l’esperen-. I, que els cristians reconeguéssim que ells i nosaltres som fills d’Abraham, i això ens portés a un profund diàleg interreligiós.
Jesús apareix com l’expressió de Déu mateix en la humanitat sencera: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. (Mt 5-17). I, això fa que Jesús esdevingui Senyor del dissabte.
La Passió de Jesús davant l’autoritat jueva d’Anàs i Caifàs, i de la romana Pilat, es produeix fruit de les paraules del gran sacerdot, “un home maliciós”, adreçades als fariseus dubtosos: ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? (Jn 11,50-51). Caifàs volia salvar aquell poble educat en la Llei, però atrapat per la mateixa Llei, en un “estat de pecat”.
Amb la mort de Jesús comença la humanitat nova. Tot el que és vell mor en la creu del Senyor. El gra de blat que “mort” perquè neixi l’espiga, i la dona que “infanta” deixant enrere el sofriment del part, són exemples de fecunditat vers una nova realitat esperançadora.
El braç horitzontal de la Creu limita la vida arran de terra, i obre una vida nova moguda per l’Esperit.
D’alguna manera ha de quedar clar que “Jesús ha mort pels pecats de la seva gent”, que va rebutjar el seu missatge alliberador de la maldat d’un món, on la desigual és fruit d’injustícies.
La mort de Jesús, doncs, aporta la riquesa d’una nova Vida relacionada amb Déu i amb el proïsme.
Salvador Sol
Sobre el llibre de Rovira Bellosos, Qui és Jesús de Natzaret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada