dijous, 21 de març de 2013

ELS MIRACLES DE JESÚS

Apunts 9a Trobada

Avui, tendim a creure que el miracle és impossible; parlar-ne és perdre el temps!. Però aquesta afirmació només té sentit des de la lògica atea, no pas pels qui creiem en l’existència de Déu. 

El miracle escapa de les possibilitats humanes. “Es tracte –diu Rovira Belloso- d’un fet o esdeveniment extraordinari, perceptible pels sentits humans, produït en un context religiós, en el qual el taumaturg apel·la l’acció de Déu i els beneficiaris s’obren a Déu per la fe”. És un fet que “vulnera les lleis de la naturalesa” i només és atribuïble a Déu en tant que n’és el creador, i anticipa “en la història, el seu Regnat escatològic”. Pel creient, es tracte d’un “fet o esdeveniment [...] possible, [...] gratuït (i) imprevisible”.

Jesús parla dels seus miracles en tres llocs diferents:

  1. Queixant-se per la manca de fe: Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien posat cendra i vestits de sac i s'haurien convertit. (Lc 10,21).
  2. Invocant la seva legitimitat: si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. (Lc 11, 20)
  3. Responent a la pregunta de Joan: --Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. (Lc 7,22)       

L’evidència de la facultat guaridora de Jesús i els seus exorcismes queden palesats en els evangelis.

·  Marc: Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis. (Mc 1,34)

·  Lluc: Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'ell una força que guaria tothom. (Lc 6,19)

·  Joan: a) “molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom” (Jn 2,23). b) “el seguia molta gent perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts” (Jn 6,2)

Que Jesús guaria malalts i alliberava endimoniats és un fet històric, ho documenta Flavi Josep, en les Antiguitats judaiques. En aquell temps aparegué Jesús, home savi. Va ser autor de fets extraordinaris. (Ant 18,3). I, Plini el Jove testifica que els cristians dedicaven salms a Jesús com a un ésser gairebé diví Christo quasi Deo (lletra 10,96) 

Històricament, doncs, “la figura del Mestre és una figura guaridora, malgrat que és molt difícil escatir sobre la historicitat, o no, de cada un dels miracles”. Però el cert és que: “Són significatius perquè apareixen en el context social, religiós i cultural de l’època com humanament impossibles; són obres humanament irrealitzables”. Els miracles, “en el context religiós en que es produeixen, es recolzen sobre l’acció de Déu. És l’amor misericordiós de Déu envers el mancat de salut o de vida. I, al mateix temps, abasta el destinatari que per la fe, s’obre a l’acció de Déu”.    

Els miracles, són: “esclats del Regne de Déu, a partir de la persona de Jesucrist”. Es fa palès en l’observació de Maria a les Noces de Canà: --No tenen vi. (cf. Jn 2,1-12), en la fe de Bartimeu, l'home cec: Fill de David, tingues pietat de mi (Mc 10,47), en la comunicació de Marta a propòsit de Llàtzer: Senyor, el qui estimes està malalt! (cf. Jo 11, 17-44). En tots aquests miracles es fa present “un primer element de comunicació (entre Déu i els homes) que és la presència de Jesús en el món”.

Aquesta presència és constant en el temps. “Jesús és viu ahir i avui, fet que suposa que el seu missatge i la seva persona poden arribar fins a nosaltres”. (cf. Jn 2,1-12) El miracle té lloc després d’una in-vocació. Així té sentit la profecia d’Isaïes: Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà. Quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens. (Is 58,9).

Guarint els paralítics, cecs, sords i muts Jesús es posa “davant la injustícia, la desigualtat, la violència, el patiment dels més febles”. Tots aquests “fets extraordinaris” testimonien que l’amor de Déu als homes/dones es transmet a través de Jesús, i ens facin creure en ell, tot i saber que no “ha estat enviat per a suprimir tots els mals d’aquests món” però sí, “per alliberar-nos de l’esclavitud del pecat”. (Catecisme 547-550, citat per R.B.). 

Salvador Sol
Apunts sobre el llibre de Rovira Bellosos, Qui és Jesús de Natzaret.

1 comentari:

  1. molt positiu i ponderat aquest article sobre els miracles, valent al hora per afirmar de forma contundent la realitat dels miracles, que no sols en la vida mortal de Jesus sino al llarc dels 2000 anys posterior no ha faltat el testimoni de fets sorprenents que superan les capacitats humanes.

    ResponElimina