dilluns, 21 de març de 2011

TOTS AMB EL PARE MANEL

  Opinió

Ahir a la trobada es va parlar del sacerdot barceloní, Manel Pousa, el conegut pare Manel, a qui l’Arquebisbat de Barcelona li ha obert un procés d’excomunió.

El pare Manel, explica en el seu llibre biogràfic, escrit pel periodista Francesc Buxeda, que du per nom: Més a prop de la terra que del cel (Angle Editorial), que va ajudar, econòmicament, una adolescent sense recursos, que volia avortar, amb poques garanties sanitàries. Però tots els fets obeeixen a determinades circumstàncies. Molts li hem sentit explicar que temps enrere, havia oficiat el funeral d'una nena de 14 anys de Roquetes que havia mort avortant. La lectura humanista (que per això mateix és cristiana) ens fa pensar que l’acció del mossèn anava orientada a evitar una altre mort per dessagnament.

Però sembla que hi ha catòlics que no entenen això de l’amor al pròxim. L’avortament mata el fetus, un avortament sense garanties pot matar l’adolescent que avorta. La compassió, diu el diccionari, és: Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri. Pagola diu que Jesús va ser poeta de la compassió, i el pare Manel va entendre que s'havia de compadir del sofriment d’una adolescent, que de totes maneres hagués avortat, de totes totes, amb la seva col·laboració o sense. 

Ara el bisbe li obra un procés canònic que pot acabar amb excomunió. Excomunicar significa literalment: expulsió permanent o temporal de la comunitat a la que pertany la persona afectada. L’excomunió és una pena eclesiàstica severa que impedeix la recepció  els sagraments i l’exercici de certs actes eclesiàstics. L’efecte mes notable de l'excomunió és que la persona pot quedar parcialment exclosa de la vida de l’Església a que està unida pel baptisme. Per a un catòlic, i més si és sacerdot, no hi pot haver cosa pitjor que sentir-se rebutjat d’aquells que considera germans en la fe.  

El cànon 1398, Títol VI, del Dret Canònic de 1983, diu: Quien procura el aborto, si éste se produce incurre en excomunión latae sententiae (automàtica). Malgrat aquesta rotunditat, el catedràtic de Dret Canònic Josep Casanovas (El País, 16/03/11) creu que serà difícil demostrar que el pare Manel ha estat un «cooperador necessari» de l’avortament, i a més, considera avantatjós que ell (el pare Manel) tingui dret a col·laborar en el procés amb el seu testimoni.

La trajectòria pastoral a favor dels més desvalguts del pare Manel està fora de tota sospita. Qui s’atrevirà a impedir-li que segueixi fent la seva labor sacerdotal? O no recordeu que Jesús va dir, en relació a la dona adúltera: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. (Jn 8,7)

Senyor bisbe, senyors del tribunal que ha de jutjar el comportament del pare Manel, deixeu que segueixi fent el bé a qui ho necessita. Inspireu-vos en l’evangeli i no en el Dret Canònic quan emeteu el vot. Deixeu que els fariseus d’avui s’escandalitzin, si això és el que volen, però no condemneu un home bo, que estima Déu estimant els més febles. 

Salvador Sol

4 comentaris:

  1. Maria de Àfrica Hernández ens ha tramès aquests comentari:

    Personalment crec que ja seria hora de canviar el Dret Canònic
    Si l'Església es vol mostrar com a Església de l'Amor més gran 'Diví" i de Misericòrdia, de braços oberts i amparant a Tots, tindria que caplantejarse tots els cc que parlen d'excomunió aumàtica. Més quan després de tantes discusions sobre abusos, tan d'autoritat com sexuals, es parla més de que s'ha de criticar el pecat i no el pecador, qui fa alguna acció punible que miri bé de fer-la a títol personal, i no com a inatitució. Des del meu punt de vista, maltractar una persona bona, per lo que una altra considera "una conducta errònia" és continuar en la política de l'abús, en la política de la por que porta a la destrucció de la llibertat.

    Africa

    ResponElimina
  2. En Jaume Rosal ens ha tramès aquesta nota:

    Bon diumenge, amics i amigues.

    No puc deixar d’estranyar-me que en ple segle XX1 és parli d’excomunió, francament no me’n se avenir. En aquet cas és veu que en pare Manel n’ha fet una de mol grossa... però, es que encara que l’hagués feta grossa l’excomunió ja ha deixat d’esser un instrument de “repressió” o de càstig per als que surten de “trilla” i menys avui en dia on hi ha tanta llibertat d’opinió, àdhuc de consciència i molt menys encara quan aquesta consciència emana d’una profunda fe per la qual en pare Manel a “delinquit” (...)

    Entenc que no estem en temps de resta, sinó se suma, així com tots som necessaris i tots portem la brosseta a l’ull, així que; ¿Quí pot acusar a un germà de haver fallat, quant això només ho pot fer Déu?

    Jaume

    ResponElimina
  3. L'Agata ens ha tramés aquesta comentari:

    No s'enten!!! Al pare manel l'amenacen d'ex-comunió mentre la cúpula de l'església es acusada de casos de pediastria i no passa res. Quanta hipocresia

    Àgata

    ResponElimina
  4. En cas de part problemàtic, en la tesitura de si salvar al nat o al que ha de néixer, crec que sempre s'ha de salvar al nascut. El pare Manel ha fet un acte de caritat que el dret canònic no reconeix: més Evangeli i menys dret canónic !!!

    ResponElimina