REFLEXIONS

«Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.» (Lc 10, 41-42)

A l’evangeli de Lluc, Marta representa la dona enfeinada per atendre l’hoste en les millors condicions, oblidant-se que el més important és el propi hoste, la seva presència; estar amb ell.

Acollir. Sovint ens preocupem pel benestar i oblidem el compartir, que és el més important. L’escriptor Josep Maria Espinàs, en un dels seus llibres de viatges, destaca la naturalitat d’una hostalera que al preguntar-li: Que es pot sopar? la resposta va ser senzillament: El que hi ha?

Però acollir, no és només acceptar, donar estada... Ve del llatí «colligere» i en el seu origen significava aplegar o recollir, és a dir; descobrir que aquell a qui acollim pot aportar-nos coneixement i experiències válides per la nostra vida.

Els humans aprenen a viure compartint i convivint. Jesús era el Mestre i Marta perdia el temps preparant les coses materials (necessàries però secundàries). Jesús elogia l’actitud de Maria, que aprofita per escolta i acull (interioritza) les paraules de l’hoste.

Tanmateix --una cosa no treu l'altre-- Marta (germana de Maria i de Llàtzer, amics de Jesús) ha estat canonitzada i nomenada patrona dels hostalers. Santa Teresa ja advertia que: «Dios anda también entre los pucheros.»

Salvador Sol Bachs

https://www.facebook.com/salvador.solbachs.