UNA COSA NECESSÀRIA

Comentari a l’evangeli (Lc 10,38-42) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

 

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».

Comentari

Gairebé sense adonar-nos-en, les activitats de cada dia van modelant la nostra manera de ser. Si no som capaços de viure des de dins, els esdeveniments quotidians ens arrosseguen i ens porten d’una banda a l’altra, sense cap altre horitzó que la preocupació de cada dia. Per això és bo que escoltem les paraules de Jesús a aquella dona tan activa i treballadora: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària».

Neguitejats per tantes ocupacions i preocupacions, necessitem prendre’ns de tant en tant un temps de descans per tornar-nos a sentir vius. Però necessitem a més aturar-nos i trobar la calma necessària per recordar de nou el que és «important» de la vida.

Les vacances tindrien per a nosaltres un contingut nou i enriquidor si fóssim capaços de respondre aquestes dues senzilles preguntes: quines són les petites coses de la vida que la manca de calma, de silenci i de pregària han engrandit indegudament fins arribar a matar en mi el goig de viure? Quines són les coses importants a què he dedicat poc temps, empobrint així la meva vida diària?

En el silenci i la pau del descans podem trobar-nos més fàcilment amb la nostra pròpia veritat, ja que tornem a veure les coses tal com són. I podem també trobar-nos amb Déu per descobrir-hi no només la força per continuar lluitant, sinó també la font última de la pau.

Recordem l’experiència d’«abandó en Déu» predicada amb tanta profunditat pel Mestre Eckhart i tan bellament comentada per Dorothee Sölle: «No necessito aferrar-me a mi, ja que sóc sostingut. No necessito carregar el pes, perquè sóc suportat. Puc sortir de mi mateix i entregar-me».

Quan som capaços de trobar en Déu el nostre descans i la nostra pau interior, les vacances es converteixen en gràcia. Potser una de les grans gràcies que podem rebre enmig de la nostra vida tan agitada i nerviosa.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

L’homilia de l’equip del Pagola, pel Diumenge 20 de juliol, que se’ns ofereixen amb el títol, “Una cosa necessària” té com a fonament els fragments (38-42) del capítol 10 de l’evangeli de Lluc.

En l’homilia d’aquest proper diumenge, se’ns exposa de manera diàfana, les nostres preocupacions quotidianes, la majoria força banals (materials), que ens distreuen del que hauria de ser la nostra autèntica preocupació, que no és altre que el que té relació amb tot el que està relacionat amb el nostre esperit: Gairebé sense adonar-nos-en, les activitats de cada dia van modelant la nostra manera de ser. Si no som capaços de viure des de dins, els esdeveniments quotidians ens arrosseguen i ens porten d’una banda a l’altra, sense cap altre horitzó que la preocupació de cada dia. Per això és bo que escoltem les paraules de Jesús a aquella dona tan activa i treballadora: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària».

Neguitejats per tantes ocupacions i preocupacions, necessitem prendre’ns de tant en tant un temps de descans per tornar-nos a sentir vius. Però necessitem a més aturar-nos i trobar la calma necessària per recordar de nou el que és «important» de la vida. Les vacances tindrien per a nosaltres un contingut nou i enriquidor si fóssim capaços de respondre aquestes dues senzilles preguntes: quines són les petites coses de la vida que la manca de calma, de silenci i de pregària han engrandit indegudament fins arribar a matar en mi el goig de viure? Quines són les coses importants a què he dedicat poc temps, empobrint així la meva vida diària?

En el silenci i la pau del descans podem trobar-nos més fàcilment amb la nostra pròpia veritat, ja que tornem a veure les coses tal com són. I podem també trobar-nos amb Déu per descobrir-hi no només la força per continuar lluitant, sinó també la font última de la pau.

Recordem l’experiència «d’abandó en Déu» predicada amb tanta profunditat pel Mestre Eckhart i tan bellament comentada per Dorothee Sölle: «No necessito aferrar-me a mi, ja que sóc sostingut. No necessito carregar el pes, perquè sóc suportat. Puc sortir de mi mateix i entregar-me». Quan som capaços de trobar en Déu el nostre descans i la nostra pau interior, les vacances es converteixen en gràcia. Potser una de les grans gràcies que podem rebre enmig de la nostra vida tan agitada i nerviosa.  

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

En aquest propè diumenge, el fragment de l’evangeli de Lluc, expressa de manera planera, però al mateix temps de manera indiscutible, el què és més important per Jesús, en relació a l’actitud de Marta o l’actitud de Maria. Aquesta estava neguitejada per les qüestions domèstiques i Maria, en canvi, aprofita que Jesús els ha vingut a veure, per aprofundir no en qüestions materials, sinó en qüestions del seu esperit. La lliçó que hauríem de saber aprendre, és que el més important és preocupar-nos com Maria de les qüestions relacionades a l’esperit per tal de saber prioritzar correctament el què és més important per viure la vida amb la intensitat que ens demana l’esperit. Sempre hauríem de saber prioritzar allò que ens dema l’esperit i no allò que ens demana la societat del benestar, del consum, en definitiva, allò que ens demana el neocapitalista.