LA PRIMERA MIRADA
Comentari a l’evangeli (Lc 1,1-4;4.14-21) escrit per: J.A.Pagola
Evangeli.-
Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l'ensenyament que hem rebut d'aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t'ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.
En aquell temps, Jesús se'n tornà a Galilea ple del poder de l'Esperit. La seva anomenada s'estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d'ells i tothom el lloava. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura».
Comentari.
La primera mirada de Jesús no s’adreça al pecat de les persones, sinó al patiment que arruïna les vides. El primer que toca el seu cor no és el pecat, sinó el dolor, l’opressió i la humiliació que pateixen homes i dones. El nostre pecat més gran consisteix precisament a tancar-nos al patiment dels altres per pensar només en el propi benestar.
Jesús se sent «ungit per l’Esperit» d’un Déu que es preocupa dels qui pateixen. És aquest Esperit el que l’empeny a dedicar tota la seva vida a alliberar, alleujar, curar, perdonar: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Notícia als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor».
Aquest programa de Jesús no ha estat sempre el dels cristians. La teologia cristiana ha dirigit més la seva atenció al pecat de les criatures que no pas al seu patiment. El conegut teòleg Johann Baptist Metz ha denunciat repetidament aquest greu desplaçament: «La doctrina cristiana de la salvació ha dramatitzat massa el problema del pecat, mentre ha relativitzat el problema del patiment». És així. Moltes vegades, la preocupació pel dolor humà ha quedat atenuada per l’atenció a la redempció del pecat.
Els cristians no creiem en qualsevol Déu, sinó en el Déu atent al sofriment humà. Davant la «mística d’ulls tancats», pròpia de l’espiritualitat de l’Orient, abocada sobretot a l’atenció a l’interior, qui segueix Jesús se sent cridat a cultivar una «mística d’ulls oberts» i una espiritualitat de responsabilitat absoluta per a atendre el dolor dels qui pateixen.
Al cristià veritablement espiritual –«ungit per l’Esperit»– se’l troba, igual que a Jesús, al costat dels desvalguts i els humiliats. Allò que el caracteritza no és tant la comunicació íntima amb l’Ésser suprem com l’amor a un Déu Pare que l’envia vers els éssers més pobres i abandonats. Com ha recordat el cardenal Martini, en aquests temps de globalització, el cristianisme ha de globalitzar l’atenció al patiment dels pobres de la Terra.
Comentari al comentari.
Per: Jaume Rocabert
El que més destaca l’homilia, és bàsicament el patiment de les innombrables persones que no tenen ni tan sols el mínim necessari per poder subsistir: La primera mirada de Jesús no s’adreça al pecat de les persones, sinó al patiment que arruïna les vides. El primer que toca el seu cor no és el pecat, sinó el dolor, l’opressió i la humiliació que pateixen homes i dones. El nostre pecat més gran consisteix precisament a tancar-nos al patiment dels altres per pensar només en el propi benestar.
Jesús se sent «ungit per l’Esperit» d’un Déu que es preocupa dels qui pateixen. És aquest Esperit el que l’empeny a dedicar tota la seva vida a alliberar, alleujar, curar, perdonar: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Notícia als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Malauradament, però, el nostre cristianisme aigualit per les tendencioses proclames neoliberals, ens han aconseguit desenfocar el focus autèntic del veritable cristianisme en direcció del tot oposada.
En aquest tercer paràgraf, l’homilia en assenyala que el cristianisme també havia està objecte de desenfocaments des del si mateix de la teologia oficial: Aquest programa de Jesús no ha estat sempre el dels cristians. La teologia cristiana ha dirigit més la seva atenció al pecat de les criatures que no pas al seu patiment. El conegut teòleg Johann Baptist Metz ha denunciat repetidament aquest greu desplaçament: «La doctrina cristiana de la salvació ha dramatitzat massa el problema del pecat, mentre ha relativitzat el problema del patiment». És així. Moltes vegades, la preocupació pel dolor humà ha quedat atenuada per l’atenció a la redempció del pecat.
En front a aquestes dues desviacions prou preocupants, ens cal ser atents al que veritablement és l’autèntic missatge de Jesús: Els cristians no hauríem de creure en qualsevol Déu, sinó en el Déu atent al sofriment humà. Davant la «mística d’ulls tancats», pròpia de l’espiritualitat de l’Orient, abocada sobretot a l’atenció a l’interior, qui segueix Jesús se sent cridat a cultivar una «mística d’ulls oberts» i una espiritualitat de responsabilitat absoluta per a atendre el dolor dels qui pateixen.
El darrer paràgraf de l’homilia, ens situa en el posicionament veritable que ens descriu el missatge de Jesús: Al cristià veritablement espiritual «ungit per l’Esperit» se’l troba, igual que a Jesús, al costat dels desvalguts i els humiliats. Allò que el caracteritza no és tant la comunicació íntima amb l’Ésser suprem com l’amor a un Déu Pare que l’envia vers els éssers més pobres i abandonats. Com ha recordat el cardenal Martini, en aquests temps de globalització, el cristianisme ha de globalitzar l’atenció al patiment dels pobres de la Terra.
Al·leluia Lc 4,18
El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova
als desvalguts,
a proclamar als captius la llibertat.
Crec que aquesta homilia ens situa en el centre exacte del què és el missatge de Jesús. El cristianisme hauria de ser una especia de doctrina o de decàleg inamovible pels que volguessin seguir ser cristians i intentar practicar el millor possible el missatge de Jesús. No hauríem de trobar-nos amb tantes contradictòries conceptuals. Això però és quasi impossible donat que els qui ens interpreten el missatge de Jesús, hi podríem dir des dels inicis, son persones humanes. Per exemple, tenim els 4 evangelis canònics (el tres sinòptics i el de “Joan”, que en realitat no és ni unipersonal com els tres primers, ni tampoc té cap similitud (d’aquí bé la definició de sinòptics) amb els tres primers. El 4rt evangeli canònic no és el de cap Joan, sinó que és la resultant d’unes vivències de la comunitat anomenada Joànica. Aquestes 4 foren escollits pels dirigents cristians, o sigui persones humanes, com a canònics o sigui com a oficials (no pas per inspiració divina), com sovint ens han volgut fer creure. Però vet aquí que a més dels canònics, tenim els evangelis apòcrifs, no canònics, o sigui no admesos oficialment per la jerarquia de l’Església malgrat que per la seva similitud temàtica i d’estil se’ls reconeix el rang d’Evangelis. Els més importants o de més anomenada, són els de Pere, Felip, Santiago o Jaume, Maria Magdalena, Tomàs, etc. Evangelis que també val la pena llegir perquè en alguns d’ells, s’aclareix alguna qüestió que per raons interessada en altres temps, més abans que en l’actualitat, no se’ls va admetre com a canònics, aquest podria ser el cas del de Maria Magdalena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada