LA PASSIÓ QUE VA ANIMAR JESÚS

Comentari a l’evangeli (Mc 1,14-20) III durant l’any

.Evangeli: 

Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».

Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n'anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n'anaren amb Jesús.

Comentari:

Pròpiament, Jesús no va ensenyar una «doctrina religiosa» perquè els seus deixebles l’aprenguessin i la difonguessin correctament. Jesús anuncia més aviat un «esdeveniment» que demana ser acollit, ja que ho pot canviar tot. Ell ja ho està experimentant: «Déu s’està introduint a la vida amb la seva força salvadora. Cal fer-li lloc».

Segons l’evangeli més antic, Jesús proclamava aquesta Bona Notícia de Déu: «S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Notícia». És un bon resum del missatge de Jesús: «S’acosta un temps nou. Déu no vol deixar-nos sols davant dels nostres problemes i desafiaments. Vol construir amb nosaltres una vida més humana. Canvieu de manera de pensar i d’actuar. Viviu creient aquesta Bona Notícia».

Els experts pensen que això que Jesús anomena «regne de Déu» és el cor del seu missatge i la passió que encoratja tota la vida. El més sorprenent és que Jesús mai no explica directament en què consisteix el «regne de Déu». El que fa és suggerir en paràboles inoblidables com actua Déu i com seria la vida si hi hagués gent que actués com ell.

Per a Jesús, el «regne de Déu» és la vida tal com la vol construir Déu. Aquest era el foc que portava dins: com seria la vida a l’Imperi si a Roma regnés Déu i no Tiberi?, com canviarien les coses si s’imités no a Tiberi, que només cerca poder, riquesa i honor, sinó Déu , que demana justícia i compassió per als últims?

Com seria la vida als llogarets de Galilea si a Tiberíades regnés Déu i no Antipes?, com canviaria tot si la gent s’assemblés no als grans terratinents, que exploten els pagesos, sinó Déu, que els vol veure menjant i no morts de gana?

Per a Jesús, el regne de Déu no és un somni. És el projecte que Déu vol tirar endavant al món. L’únic objectiu que han de tenir els seus seguidors. Com seria l’Església si es dediqués només a construir la vida tal com la vol Déu, no com la volen els amos del món?, com seríem els cristians si visquéssim convertint-nos al regne de Déu?, com lluitaríem pel «pa de cada dia» per a tot ésser humà?, com cridaríem: «Vinga el teu regne?»

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari:

Per Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 21 de gener de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “La passió que va animar Jesús”, té com a fonament els fragments (14-20) del capítol 1 de l’evangeli de Marc.

L’homilia per el proper diumenge 21 de gener, en deixa clar que Jesús no va ensenyar una «doctrina religiosa» perquè els seus deixebles l’aprenguessin i la difonguessin correctament, sinó un «esdeveniment» que demana ser acollit, ja que ho pot canviar tot: «Déu s’està introduint a la vida amb la seva força salvadora. Cal fer-li lloc». Segons l’evangeli més antic, Jesús proclamava aquesta Bona Notícia de Déu: «S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Notícia». És un bon resum del missatge de Jesús: «S’acosta un temps nou. Déu no vol deixar-nos sols davant dels nostres problemes i desafiaments. Vol construir amb nosaltres una vida més humana. Canvieu de manera de pensar i d’actuar. Viviu creient aquesta Bona Notícia».

L’homilia, a més ens diu que segons els experts, el que Jesús anomena «regne de Déu» és el cor del seu missatge i la passió que encoratja tota la vida. El més sorprenent és que Jesús mai no explica directament en què consisteix el «regne de Déu». El que fa és suggerir en paràboles inoblidables com actua Déu i com seria la vida si hi hagués gent que actués com ell. Per a Jesús, el «regne de Déu» és la vida tal com la vol construir Déu. Aquest era el foc que portava dins: com seria la vida a l’Imperi si a Roma regnés Déu i no Tiberi?, com canviarien les coses si s’imités no a Tiberi, que només cerca poder, riquesa i honor, sinó Déu , que demana justícia i compassió per als últims?

L’homilia conclou amb una seria d’interrogants, que cadascú ens els podem fer segons la nostra manera d’analitzar el nostre contorn, però en definitiva, el que és el més important és que Per a Jesús, el regne de Déu no és un somni. És el projecte que Déu vol tirar endavant al món. L’únic objectiu que han de tenir els seus seguidors. Com seria l’Església si es dediqués només a construir la vida tal com la vol Déu, no com la volen els amos del món?, com seríem els cristians si visquéssim convertint-nos al regne de Déu?, com lluitaríem pel «pa de cada dia» per a tot ésser humà?, com cridaríem: «Vinga el teu regne?»  

 Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu és a prop.

Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli.

La història ens descriu, dissortadament, un desviament sistèmic de la voluntat de Déu així com de les ensenyances que ens dóna Jesús. El poder, la riquesa i l’afany cada cop més desbordat d’un legítim benestar, són els causants dels malts que patim: guerres, genocidis, explotació, fam i cada cop més misèria, és el que cada dia apareix en les pantalles de la tele, sense que, malauradament, tinguem possibilitats efectives de capgirar aquesta tendència tan allunyada del missatge de Jesús.