DÉU ES REVELA ALS SENZILLS

Comentari de l’evangeli (Mt 11,25-30) escrit per J.A.Pagola.

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».

 Comentari.-

Un dia, Jesús va sorprendre tothom donant gràcies a Déu pel seu èxit amb la gent senzilla de Galilea i pel seu fracàs entre els mestres de la llei, escribes i sacerdots. «T’enalteixo, Pare… perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos». A Jesús se’l veu content. «Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho». Aquesta és la manera que Déu té de revelar les seves «coses».

La gent senzilla i ignorant, els que no tenen accés a grans coneixements, els que no compten amb la religió del temple, s’estan obrint a Déu amb cor net. Estan disposats a deixar-se ensenyar per Jesús. El Pare els està revelant el seu amor a través seu. Entenen Jesús com ningú.

Tot i això, els «savis i entesos» no entenen res. Tenen la pròpia visió docta de Déu i de la religió. Creuen saber-ho tot. No aprenen res de nou de Jesús. La seva visió tancada i el seu cor endurit els impedeixen obrir-se a la revelació del Pare a través del Fill.

Jesús acaba la seva pregària, però continua pensant en la gent senzilla. Viuen oprimits pels poderosos i no troben alleugeriment en la religió del temple. La seva vida és dura i la doctrina que els ofereixen els «entesos» la fan encara més dura i difícil. Jesús els fa tres crides.

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats». És la primera crida. S’adreça a tots els qui senten la religió com un pes i als qui viuen aclaparats per normes i doctrines que els impedeixen copsar l’alegria de la salvació. Si es troben vitalment amb Jesús, experimentaran un alleujament immediat: «Jo us faré reposar».

«Accepteu el meu jou… perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera». És la segona crida. Cal canviar de jou. Abandonar el dels «savis i entesos», ja que no és lleuger, i carregar el de Jesús, que fa la vida més suportable. No perquè Jesús exigeixi menys. Exigeix més, però altrament. Exigeix allò essencial: l’amor que allibera i fa viure.

«Feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor». És la tercera crida. Cal aprendre a complir la llei i viure la religió amb el seu esperit. Jesús no «complica» la vida, la fa més simple i humil. No oprimeix, ajuda a viure de manera més digna i humana. És un «descans» trobar-s’hi.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

 Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 9 de juliol XIV durant l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen amb el títol, “Déu es revela als senzills”, té com a fonament els fragments (25-30) dels capítol 11 de l’evangeli de Mateu.

Ja en el primer fragment de l’homilia, es descriu un agraïment que segons Mateu, Jesús dirigia al Pare amb aquesta expressió: «T’enalteixo, Pare… perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos». A Jesús se’l veu content. «Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho». Aquesta és la manera que Déu té de revelar les seves «coses».

Massa sovint, la jerarquia ens parla amb un llenguatge molt més sofisticat i a la vegada altiu, que més que atraure als feligresos, els allunya, Contràriament Jesús és molt més proper, tant és així que:  Estan disposats a deixar-se ensenyar per Jesús. El Pare els està revelant el seu amor a través seu. Entenen Jesús com ningú. Tot i això, els «savis i entesos» no entenen res. Tenen la pròpia visió docta de Déu i de la religió. Creuen saber-ho tot. No aprenen res de nou de Jesús. La seva visió tancada i el seu cor endurit els impedeixen obrir-se a la revelació del Pare a través del Fill.

L’homilia ens diu que la gent senzilla, que no han pogut tenir els més mínims coneixement; Estan disposats a deixar-se ensenyar per Jesús. El Pare els està revelant el seu amor a través seu. Entenen Jesús com ningú. Tot i això, els «savis i entesos» no entenen res. Tenen la pròpia visió docta de Déu i de la religió.(una religió massa sovint instrumentalitzada i massa allunyada del què és el missatge que Jesús ens va deixar). Creuen saber-ho tot. No aprenen res de nou de Jesús. La seva visió tancada i el seu cor endurit els impedeixen obrir-se a la revelació del Pare a través del Fill.

Jesús al dirigir-se als més senzills, els fa tres crides: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats». És la primera crida. S’adreça a tots els qui senten la religió com un pes i als qui viuen aclaparats per normes i doctrines que els impedeixen copsar l’alegria de la salvació. Si es troben vitalment amb Jesús, experimentaran un alleujament immediat: «Jo us faré reposar». Com acabem de veure, massa sovint la religió que ens van ensenyar i que sense canvis substancials encara s’ensenya o es predica des de la trona. La segona crida encara és més atractiu: «Accepteu el meu jou… perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera». La tercera crida és la més atractiva: «Feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor». El més important i atractiu d’aquestes tres crides és que: Jesús no «complica» la vida, la fa més simple i humil. No oprimeix, ajuda a viure de manera més digna i humana. És un «descans» trobar-s’hi.

 Al·leluia Cf. Mt 11,25

Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Una nova homilia que ens descriu el què és ser seguidor de Jesús. Ser cristià, conseqüentment no necessàriament vol dir ser luterà, anglicà, ortodoxa o catòlic. Si que és pot ser seguidor de Jesús i al mateix temps ser practicant o ser membre de qualsevol de les religions descrites.  

 El més important però i ho recalco, és fonamentalment, ser seguidor de Jesús fill del Pare Déu. Ser practicant de qualsevol religió, requereix saber destriar el gra de la palla, doncs les religions són institucions humanes i massa sovint pesen més els interessos de determinats jerarques que les ensenyances que ens va deixar dites i amb el seu propi testimoni Jesús de Natzaret durant els seus tres anys per terres de Galilea. 

No ens descuidem de pregar pel papa Francesc per tal que segueixi encoratjat a fer les reformes necessàries, perquè la Església i molt especialment els seus jerarques, deixin de ser prínceps per passar a ser veritables pastors i apòstols de Jesús i que pregonin amb el seu testimoniatge, el missatge del Regne de Déu!!!