APRENDRE A SEMBRAR COM JESÚS

Comentari a l’evangeli (Mt 13,1-23) escrit per: J.A.Pagola

Evangeli.- 

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».

Els deixebles s'acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut". Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.

La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.

La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».

Comentari.-

No va ser fàcil per a Jesús tirar endavant el projecte. De seguida es va trobar amb la crítica i el rebuig. La seva paraula no tenia l’acolliment que es podia esperar. Entre els seus seguidors més propers es començava a despertar el desànim i la desconfiança. Valia la pena continuar treballant amb Jesús? No era tot allò una utopia impossible?

Jesús els va dir el que pensava. Els va explicar la paràbola d’un sembrador per fer-los veure el realisme amb què treballava i la fe indestructible que l’animava. Totes dues coses. Hi ha, certament, un treball infructuós que es pot perdre, però el projecte final de Déu no fracassarà. No es pot cedir al desànim. Cal continuar sembrant. Al final hi haurà collita abundant.

Els qui escoltaven la paràbola sabien que parlava de si mateix. Així era Jesús. Sembrava la seva paraula a qualsevol lloc on veia alguna esperança que pogués germinar. Sembrava gestos de bondat i misericòrdia fins i tot en els ambients més insospitats: entre gent molt allunyada de la religió.

Jesús sembrava amb el realisme i la confiança d’un pagès de Galilea. Tots sabien que la sembra es perdria en més d’un lloc en aquelles terres tan desiguals. Però això no descoratjava ningú: cap pagès deixava per això de sembrar. L’important era la collita final. Una cosa semblant passa amb el regne de Déu. No falten obstacles i resistències, però la força de Déu donarà fruit. Seria absurd deixar de sembrar.

A l’Església de Jesús no necessitem recol·lectors. El que ens toca no és collir èxits, conquerir el carrer, dominar la societat, omplir les esglésies, imposar la nostra fe religiosa. El que ens cal són sembradors. Seguidors i seguidores de Jesús que sembrin per on passin paraules d’esperança i gestos de compassió.

Aquesta és la conversió que hem de promoure avui entre nosaltres: anar passant de l’obsessió per «collir» a la pacient tasca de «sembrar». Jesús ens va deixar en herència la paràbola del sembrador, no la del recol·lector.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari