MATAR O ADORAR

 Epifania del Senyor, comentari de l’evangeli (Mt 2,1-12) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-          

1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:

--On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:

--A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

6 » I tu Betlem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

de les principals viles de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble.

7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:

--Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí. (Mt 2,1-12.BCI)

 

Comentari.-

Herodes i la seva cort representen el món dels poderosos. Tot s’hi val en aquest món per tal d’assegurar el propi poder: el càlcul, l’estratègia i la mentida. Val fins i tot la crueltat, el terror, el menyspreu a l’ésser humà i la destrucció d’innocents. Sembla un món gran i poderós, se’ns presenta com a defensor de l’ordre i la justícia, però és feble i mesquí, ja que acaba sempre cercant el nen «per matar-lo».

Segons el relat de Mateu, uns mags vinguts d’Orient irrompen en aquest món de tenebres. Alguns exegetes interpreten avui la llegenda evangèlica acudint a la psicologia del que és profund. Els mags representen el camí que segueixen els qui escolten els anhels més nobles del cor humà; l’estrella que els guia és la nostàlgia del diví; el camí que recorren és el desig. Per descobrir el diví en l’humà, per adorar el nen en comptes de buscar la seva mort, per reconèixer la dignitat de l’ésser humà en comptes de destruir-la, cal recórrer un camí oposat al que segueix Herodes.

No és un camí fàcil. No n’hi ha prou d’escoltar la crida del cor; cal posar-se en marxa, exposar-se, córrer riscos. El gest final dels mags és sublim. No maten el nen, sinó que l’adoren. S’inclinen respectuosament davant de la seva dignitat; descobreixen el diví en l’humà. Aquest és el missatge de la seva adoració al Fill de Déu encarnat en el nen de Betlem.

Podem entreveure també el significat simbòlic dels regals que li ofereixen. Amb l’or reconeixen la dignitat i el valor inestimable de l’ésser humà: tot ha de quedar subordinat a la seva felicitat; un nen mereix que es posin als seus peus totes les riqueses del món. L’encens recull el desig que la vida d’aquest nen es desplegui i la seva dignitat s’elevi fins al cel: tot ésser humà és cridat a participar de la vida mateixa de Déu. La mirra és medicina per guarir la malaltia i alleujar el patiment: l’ésser humà necessita atencions i consol, no violència i agressió.

Amb la seva atenció al feble i la seva tendresa envers l’humiliat, aquest Nen nascut a Betlem introduirà al món la màgia de l’amor, única força de salvació que ja des d’ara fa tremolar el poderós Herodes.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

 

Comentari al comentaro