LA PRIMERA PARAULA DE JESÚS

Comentari de l’evangeli (Mt 4,12-23) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-          

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se'n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s'havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d'aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n'anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n'anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

Comentari.-

L’evangelista Mateu cuida molt l’escenari on Jesús farà la seva aparició pública. S’apaga la veu del Baptista i es comença a escoltar la nova veu de Jesús. Desapareix el paisatge sec i ombrívol del desert i ocupa el centre la verdor i la bellesa de Galilea. Jesús abandona Natzaret i es desplaça a Cafarnaüm, a la ribera del llac. Tot suggereix el sorgiment d’una vida nova.

Mateu recorda que som a la «Galilea dels pagans». Ja sap que Jesús ha predicat a les sinagogues jueves d’aquells llogarets i no s’ha mogut entre pagans. Però Galilea és un encreuament de camins; Cafarnaüm, una ciutat oberta al mar. Des d’aquí arribarà la salvació a tots els pobles.

De moment, la situació és tràgica. Inspirant-se en un text del profeta Isaïes, Mateu veu «el poble que vivia en la fosca». Sobre la terra hi ha ombres de mort. Regna la injustícia i el mal. La vida no pot créixer. Les coses no són com les vol Déu. Aquí no hi regna el Pare.

Tot i això, enmig de les tenebres, el poble començarà a veure «una gran llum». Entre les ombres de mort «una llum ha resplendit». Això és sempre Jesús: una gran llum que brilla en el món.

Segons Mateu, Jesús comença la seva predicació amb un crit: «Convertiu-vos». Aquesta és la primera paraula. És hora de conversió. Cal obrir-se al regne de Déu. No quedar-se «asseguts a les tenebres», sinó «caminar a la llum».

Dins l’Església hi ha una gran llum. És Jesús. En ell se’ns revela Déu. No l’hem d’amagar amb el nostre protagonisme. No l’hem de suplantar amb res. No l’hem de convertir en doctrina teòrica, en teologia freda o en paraula avorrida. Si la llum de Jesús s’apaga, els cristians ens convertirem en allò que tant temia Jesús: «uns cecs que intenten guiar altres cecs».

Per això també avui aquesta és la primera paraula que hem d’escoltar: «Convertiu-vos»; recupereu la vostra identitat cristiana; torneu a les vostres arrels; ajudeu l’Església a passar a una nova etapa de cristianisme més fidel a Jesús; viviu amb nova consciència de seguidors; poseu-vos al servei del regne de Déu.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

 

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

L’homilia d’aquest proper diumenge, potser no és tan contundent com el de diumenge passat, però si prou clar com per entendre la necessitat que tenim els cristians de que l’Església (i no em refereixo a cap de les religions cristianes existents, sinó a totes en els seu conjunt), faci o facin l’esforç de posar al dia les orientacions amb què ens han volgut adoctrinar a totes i a tots. Les religions, qualsevol d’elles, no són d’inspiració divina com ens han volgut vendre, doncs salvant algunes excepcions dels seus jerarques, en han instruït per creure i fer el que més els ha interessat per tal que en cap moment, tinguéssim la temptació d’esbrinar pel nostre compte el contingut real del missatge de Jesús d’amor i llibertat, per això és tant important les primeres paraules de Jesús: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

L’homilia ens recorda que Jesús abandona Natzaret i es desplaça a Cafarnaüm, a la ribera del llac. Tot suggereix el sorgiment d’una vida nova. Es trasllada a Galilea, un encreuament de camins; Cafarnaüm, una ciutat oberta al mar. Des d’aquí arribarà la salvació a tots els pobles. I ho fa justament on la situació és tràgica. L’homilia ens diu que Mateu, inspirant-se en un text del profeta Isaïes, veu Cafarnaüm com «el poble que vivia en la fosca». Sobre la terra hi ha ombres de mort. Regna la injustícia i el mal. La vida no pot créixer. Les coses no són com les vol Déu. Aquí no hi regna el Pare. Tot i això, enmig de les tenebres, el poble començarà a veure «una gran llum». Entre les ombres de mort «una llum ha resplendit». Això és sempre Jesús: una gran llum que brilla en el món. Jesús comença la seva predicació amb un crit: «Convertiu-vos».

El que ens ha d’importar-nos als cristians és: obrir-nos al regne de Déu. No quedar-se «asseguts a les tenebres», sinó «caminar a la llum». Dins l’Església hi podem trobar entre la seva foscor una gran llum. És Jesús. En ell se’ns revela Déu. No l’hem d’amagar amb el nostre protagonisme. No l’hem de suplantar amb res. No l’hem de convertir en doctrina teòrica, en teologia freda o en paraula avorrida. Si la llum de Jesús s’apaga, els cristians ens convertirem en allò que tant temia Jesús: «uns cecs que intenten guiar altres cecs».

L’homilia conclou amb un clam ven sonor: també avui aquesta és la primera paraula que hem d’escoltar «Convertiu-vos»; recupereu la vostra identitat cristiana; torneu a les vostres arrels; ajudeu l’Església a passar a una nova etapa de cristianisme més fidel a Jesús; viviu amb nova consciència de seguidors; poseu-vos al servei del regne de Déu.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava l'Evangeli del Regne,

i guaria en el poble tota malaltia.

Aquesta homilia ens crida a refer, o potser millor a posar al dia, les nostres conviccions cristianes. Cal que, amb l’ajuda de l’Esperit de Déu, ens conjurem a adequar la nostra fe no al que masses vegades ha estat un reguitzell de normatives i obligacions, de cerimònies i rituals, per tal que la nostra fe sigui viva, personal i plena d’aquesta Conversió que ens reclama Jesús i que l’homilia, una vegada més, ens ha recomanat com a formula i manera de donar un nou contingut a un cristianisme renovat.