dijous, 12 de novembre de 2020

DESPERTAR LA RESPONSABILITAT

Evangeli (Mt 25,14-30) – diumenge 15 de novembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- 14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.

»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

»--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

21 »L'amo li va dir:

»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

»--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

23 »L'amo li va dir:

»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

»--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

26 »Però l'amo li va respondre:

»--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. (Mt 25,14-30, MCI)

 

Comentari.- La paràbola dels talents és un relat obert que es presta a lectures diverses. De fet, comentaristes i predicadors l’han interpretat amb freqüència en un sentit al·legòric orientat en diferents direccions. És important que ens centrem en l’actuació del tercer servent, atès que és objecte de més atenció i ocupa més espai en la paràbola.

La seva conducta és estranya. Mentre els altres servents es dediquen a fer fructificar els béns que els ha confiat el seu senyor, al tercer no se li acut res millor que «amagar sota terra» el talent rebut per conservar-lo segur. Quan el senyor arriba, el condemna com a servent «dolent i gandul» que no ha entès res. Com s’explica el seu comportament?

Aquest servent no se sent identificat amb el seu senyor ni amb els seus interessos. En cap moment actua mogut per l’amor. No estima el seu senyor, li té por. I és precisament aquesta por la que el porta a actuar cercant la seva pròpia seguretat. Ell mateix ho explica tot: «Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent».

Aquest servent no entén en què consisteix la seva veritable responsabilitat. Pensa que està responent a les expectatives del seu senyor conservant el seu talent segur, tot i que improductiu. No coneix el que és una fidelitat activa i creativa. No s’implica en els projectes del seu senyor. Quan aquest arriba, li ho diu clarament: «Aquí tens el que és teu».

En aquests moments en què, segons sembla, el cristianisme de molts ha arribat a un punt en què allò primordial és «conservar» i no tant cercar amb coratge camins nous per acollir, viure i anunciar el seu projecte del regne de Déu, hem d’escoltar atentament la paràbola de Jesús. Avui ens la diu a nosaltres.

Si mai ens sentim cridats a seguir les exigències de Crist més enllà del que ens han ensenyat i manat sempre; si no arrisquem res per fer una Església més fidel a Jesús; si ens mantenim aliens a qualsevol conversió que ens pugui complicar la vida; si no assumim la responsabilitat del regne com ho va fer Jesús, cercant «vi nou en bots nous», és que necessitem aprendre la fidelitat activa, creativa i arriscada a la qual ens convida la seva paràbola.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada