divendres, 7 d’agost de 2020

CAMINAR SOBRE L'AIGUA *

Evangeli (Mt 14,22-33) - diumenge 09 d'agost de 2020, i comentari de JAPagola

 

Evangeli.- Tot seguit, Jesús va Fer licitar a els deixebles a la barca i a els mannà que passessin a l'Davant d'ell cap a L'altra riba, Mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va licitar tot sol a la muntanya a pregar. A l'vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat 1 bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perque el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ELLS caminant sobre l'aigua. Quan a els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, és van esglaiar i és digueren:

--És un fantasma!

I és posaren a Cridar de per.

Però de seguida Jesús a els Digue:

--Coratge! Sóc jo. No tingueu per!

Pere li contesta:

--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.

Jesús li Digue:

--Vine.

Pere baixà de la barca, és posa a caminar sobre l'aigua i Ana cap a Jesús. Però en ver que el vent era fort, és va acovardir. Llavors Comença d'enfonsar-se i cridà:

--Senyor, salva'm!

A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-ho tot dient-li:

--Home de poca fe! Per Què has dubtat?

Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca és prosternaren Davant d'ell i exclamaren:

--Realment ets Fill de Déu.

 

Comentari.- Són MOLTS a els creients que es senten avui a la intempèrie, Desemparats Enmig d'1 crisi i confusió general. Els pilars en Què tradicionalment recolzava su fe S'HAN vist Sacsejats violentament des de les Seves arrels. L'Autoritat de l'Església, la infal·libilitat de papa, el Magisteri dels bisbes, ha no podin sostenir-els en els Seves conviccions religioses. Un llenguatge nou i desconcertant ha Arribat a les Seves Oïdes Creant malestar i confusió, Abans desconeguts. La «falta d'acordar» entre a els sacerdots i Fins i tot entre ELS MATEIXOS bisbes a els ha Sumit al Desconcert.

Amb més o Menys sinceritat són bastants a els que és preguntin: que Hem de Creure? A qui Hem d'escortar? Quins dogmes calç acceptar? Quina moral calç seguir? I són MOLTS a els que, en no poder Respondre aquestes preguntes amb la certesa d'Altres temps, tinença la Sensació d'estar «perdent la fe».

No obstant aixó, no hem de confondre mai la fe amb la simple afirmació teòrica d'unes veritats o principis. Certament, la fe implica una visió de la vida i una peculiar Concepció de L'ésser humà, su taverna i su Destí últim. Però ser creient és alguna cosa més profunda i més radical. I consisteix, primer de tot, en una obertura confiada a Jesucrist com a SENTIT últim de la nostra vida, criteris esta definitiu de l'Nostre amor ALS germans i esperança última de El Nostre futur.

Per Això és olla ser veritable creient i no ser Capac d'formular amb certesa determinats Aspectes de la Concepció cristiana de la vida. I és olla también afirmar amb seguridad absoluta a els diversos dogmes cristians i no viure entregat a Déu en actitud de fe.

Mateu ha descrit la veritable fe en presentar Pere, que «caminava sobre l 'aigua» acostant-se a Jesús. Això és Creure. Caminar sobre l 'aigua i no sobre terra ferma. Fonamentar la nostra existència en Déu i no en Les nostres propies Raons, arguments i DEFINICIONS. Viure sostinguts no per la nostra seguridad, sinó per la nostra Confiança en ell.

* .- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada