dijous, 13 d’agost de 2020

ALLEUJAR EL PATIMENT*

 Evangeli (Mt 15,21-28) - diumenge 16 d’agost de 2020, i comentari de J.A.Pagola


Evangeli.-  Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

Jesús els digué:

--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.

Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:

--Senyor, ajuda'm!

Jesús contestà:

--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

Ella digué:

--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

Llavors Jesús li respongué:

--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.

I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Veure evangeli: (Font: https://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca)

 

Comentari.- Jesús viu molt atent a la vida. És aquí on descobreix la voluntat de Déu. Mira amb profunditat la creació i capta el misteri del Pare, que el convida a tenir cura amb tendresa dels més petits. Obre el seu cor al patiment de la gent i escolta la veu de Déu, que el crida a alleujar el seu dolor.

Els evangelis ens han conservat el record d’una trobada que va tenir Jesús amb una dona pagana a la regió de Tir i Sidó. El relat és sorprenent i ens descobreix com aprenia Jesús el camí concret per ser fidel a Déu.

Una dona sola i desesperada surt al seu encontre. Només sap fer una cosa: cridar i demanar compassió. La seva filla no només està malalta i trastocada, sinó que viu posseïda per un «dimoni molt dolent». La seva llar és un infern. Del seu cor esquinçat brolla una súplica: «Senyor, ajuda’m!».

Jesús li respon amb una fredor inesperada. Ell té una vocació molt concreta i definida: es deu a les «ovelles perdudes de la casa d’Israel». No és la seva missió endinsar-se al món pagà: «No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets».

La frase és dura, però la dona no s’ofèn. Està segura que el que demana és bo i, reprenent la imatge de Jesús, li diu aquestes admirables paraules: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos».

Tot d’una Jesús ho comprèn tot des d’una llum nova. Aquesta dona té raó: el que desitja coincideix amb la voluntat de Déu, que no vol veure patir ningú. Commogut i admirat li diu: «Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols».

Jesús, que semblava tan segur de la seva pròpia missió, es deixa ensenyar i corregir per aquesta dona pagana. El sofriment no coneix fronteres. És veritat que la seva missió és a Israel, però la compassió de Déu ha d’arribar a qualsevol persona que està patint.

Quan ens trobem amb una persona que pateix, la voluntat de Déu hi resplendeix amb tota claredat. Déu vol que alleugerim el seu patiment. És el primer. Tota la resta ve després. Aquest va ser el camí que va seguir Jesús per ser fidel al Pare.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada