dijous, 30 d’abril de 2020

JESÚS ​​ÉS LA PORTA*

Evangeli (Jn 10,1-10) del diumenge 03 de maig de 2020, i comentari de J.A.Pagola

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys». Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir». (Jn 10,1-10)

Comentari.- Jesús proposa a un grup de fariseus un relat metafòric en el qual critica amb duresa els dirigents religiosos d’Israel. L’escena està presa de la vida pastoral. El ramat està recollit dins una pleta, envoltat per una tanca o petit mur, mentre un guàrdia vigila l’accés. Jesús centra precisament la seva atenció en aquesta «porta» que permet arribar fins a les ovelles. 

Hi ha dues maneres d’entrar a la cleda. Tot depèn del que un pretengui fer amb el ramat. Si algú s’acosta a la pleta i «no entra per la porta», sinó que salta per «un altre indret», és evident que no és el pastor. No ve a cuidar el seu ramat. És «un estrany» que ve a «robar, matar i fer mal».

L’actuació del veritable pastor és molt diferent. Quan s’acosta a la cleda, «entra per la porta», crida les ovelles pel seu nom i elles reconeixen la seva veu. Les treu a fora i, quan les ha reunit totes, es posa al davant i elles el segueixen cap a les pastures on es podran alimentar. Les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.
Quin secret s’amaga en aquesta «porta» que legitima els veritables pastors que hi passen i desemmascara els estranys que entren «per un altre indret», no per tenir cura del ramat, sinó per fer-li mal? Els fariseus no entenen de què els està parlant aquell Mestre.
Llavors Jesús els dóna la clau del relat: «En veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles». Els qui entren pel camí obert per Jesús i el segueixen vivint el seu evangeli són veritables pastors: sabran alimentar la comunitat cristiana. Els que entren a la cleda deixant de banda Jesús i ignorant la seva causa són pastors estranys: faran mal al poble cristià.
En no poques Esglésies estem patint tots molt: els pastors i el poble de Déu. Les relacions entre la jerarquia i el poble cristià es viuen amb freqüència de manera recelosa, crispada i conflictiva: hi ha bisbes que se senten rebutjats; hi ha sectors cristians que se senten marginats.
Seria massa fàcil atribuir-ho tot a l’autoritarisme abusiu de la jerarquia o a la insubmissió inacceptable dels fidels. L’arrel és més profunda i complexa. Hem creat entre tots una situació difícil. Hem perdut la pau. Necessitarem cada vegada més a Jesús.
Hem de fer créixer entre nosaltres el respecte mutu i la comunicació, el diàleg i la recerca sincera de veritat evangèlica. Necessitem respirar com més aviat millor un clima més amable a l’Església. No sortirem d’aquesta crisi si no tornem tots a l’esperit de Jesús. Ell és «la porta».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari