dijous, 8 de març de 2018

EL DIA DE PASQUA



Apunts, 10a.Trobada (Curs 2017-2018)
  
«Després de la passió [Jesús] es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu» I els recomanà: «--No us allunyeu de Jerusalem [...] fins que el Pare us envií l'Esperit Sant». (cf Ac 1,3-5)
Ells li preguntaren: --És ara que « restabliràs el Regne a favor d'Israel?» Però Jesús no els hi concretà aquest extrem i. «un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure». (cf Ac 1.6-11)
L’episodi del sepulcre obert.- En aquesta narració Lluc presenta, per primer cop, un primer tret d’atribució cristològic: designa a «Jesús, el Senyor». (Lc 24,3)
El meravellós relat dels deixebles d’Emmaús.- Es un relat pedagògic centrat en la fe al Crist ressuscitat. Lluc pretén ajudar als deixebles, en la figura de Cleofàs i companyia, a superar l’escàndol de la creu, utilitzant de suport les Escriptures, per a dir-los-hi que la salvació exigeix superar la prova del sofriment, sortint al pas i advertint a aquells que creuen que tenint Jesús ja ho tenen tot. D’això n’hauria de prendre bona nota l’Església oficial. A Déu si va pel patiment personal i Jesús, el Mestre, ens en va donar exemple
Els deixebles reconeixen Jesús en la «fracció del pa», que és el seu «Memorial»: el lliurament del seu cos, i d’una vida viscuda segons «la voluntat de Déu».
Les aparicions.-  Segons Pau, Jesús ressuscitat: «s'aparegué a Cefes (Pere), i després als Dotze. Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparèixer també a mi». (1 Co 15,5-8)
Mateu no és tant explícit, però igualment parla de l’aparició i la missió als apòstols: «Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat» i se’ls va aparèixer, i els hi recomanà: «Aneu a tots els      pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant [...]. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (cf Mt 28, 16-20)
El «Kerigma».- El «Kengma» (= «proclamació d’una noticia per un portaveu») és essencial per la propagació de la fe als no cristians (Jueus o gentils = pagans) amb la finalitat d’arribar al més íntim dels seus cors i tinguin un enllaç amb les Escriptures. Lluc en dóna un exemple amb els discursos de Pere: «Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joe»: (Ac 2,16) I, «El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure». (Ac 3, 13)
També Pau es fa apòstol pel kerigma, sobretot amb els discursos a Antioquia: «El Déu d'aquest poble d'Israel escollí els nostres pares i, quan vivien com a immigrants al país d'Egipte, va fer-ne un gran poble i els en tragué amb la força del seu braç». (Ac 13, 17)
Crist va pujar al cel després de confiar als deixebles la responsabilitat de seguir la seva obra. Segons Joan, les últimes paraules a la creu van ser: «Tot s'ha complert». (Jn 19.30)
Tot això Lluc ho situa el dia de pasqua, en el que condensa de forma artificial tota l’experiència pasqual, per a mostrar la unitat indiscutible de la glòria del ressuscitat, i la seva sobirania divina, amb la seva funció «cristològica» i messiànica de salvació, complerta.

Notes de: Salvador Sol, sobre el llibre d’Augustin George; El evangeklio según Lucas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada