Evangeli, 04 de març de 2018, i comentari
de J.A.Pagola
Diumenge 3 de Quaresma – B (Joan 2,13-25)
Lectura
primera (Ex 20,1-17)
La llei, Déu la donà a Moisès
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Déu digué
aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la
terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.
Lectura
segona (1C 1,22-25)
Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als homes.
Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu
Evangeli (Jn
2,13-25)
Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el
recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i
els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de
cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va
tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué
als venedors de coloms: --Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa
del meu Pare!
Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu
temple em consumeix.
Llavors els jueus el van interrogar: --Amb quin senyal ens demostres que
pots obrar així?
Jesús els contestà: --Destruïu aquest santuari, i en tres dies
l'aixecaré.
Els jueus replicaren: --Aquest santuari ha estat construït en
quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això,
quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia
dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.
Jesús i Nicodem
Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts,
veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. Però Jesús
no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li
digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada