divendres, 31 de gener de 2014

EL MAL I LA MISERICÒRDIA


Apunts, 6a  Trobada (Curs 2013-2014).

Epicur de Samos va plantejar aquest dilema: «O Déu pot i no vol evitar el mal, i aleshores no és bo; o vol i no pot, i aleshores no és omnipotent». Dant va descriure el que ens passa sovint; que anava perdut en el camí de la vida: porque la recta  vía era perdida. Però es redimeix en el cant XXXIV, quan després d’haver travessat els nou estadis de l’infern: ...vi las cosas bellas que lleva el Cielo, / por un resquicio redondo. / Y entonces salimos a rever las estrellas.

Jesús ens recomana: Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial (Mt 5,48). Avui, però, l’home–dona de la nostre societat li costa desenvolupar-se en una direcció de perfectibilitat, que segons González Faus, si arriba, partint del Principi i Fonament que ens duu a la contemplació i aquesta a l’amor. «L’home ha estat creat per alabar, fer reverència i servir Déu i, mitjançant això, salvar la seva ànima; totes les altres coses sobre la terra són creades per a l’home, perquè l’ajudin a perseguir el fi pel qual ha estat creat». (EE, 23). És a dir, «Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà». (Mt 16, 25)
 
A Diamantes de sangre -sobre la tragèdia de Sierra Leona-, Dany, el protagonista, exclama veient tants horrors: «em pregunto si Déu perdonarà mai el mal que ens hem fet...». Dany no contempla la misericòrdia. Només l’esborrona el mal que hi ha entre l’infern del nostre jo i el de la realitat social. Tots dos inferns tenen una mateixa causa, el mal moral. És per això que sant Ignasi recomana l’«aplicació dels sentits» sobre l’infern present. Veure els «aspectes infernals de la nostra realitat, i no passar d’ells; veure imatges, d’alguns reportatges que ens impressionen, que no podem ni fixar-hi els ulls... Doncs, per molt que no ens agradaria veure determinades imatges, cal entendre que ens mostren la realitat del mal que hi ha al món.

La feblesa humana, la mesquinesa i l’auto engany fan que «haguem de considerar del mal, que molts innegables pecadors són, a la vegada, víctimes; i que molts dels que són “bons”, o no tan pecadors, és perquè, senzillament, han tingut sort». 
 
El coneixement intern del pecat, passa, segons l’esquema d’Ignasi (EE, 63):
  • Pel «“coneixement intern del desordre de les meves operacions” [...] Es tracta de captar que aquesta “imatge de Déu” que em constitueix està com malmesa en mi per la necessitat d’autoafirmació, o l’egoisme potenciat, o per l’afany de poder.
  • Pel “coneixement del món”, i comprendre que moltes vegades, a més de pecadors, som també víctimes; i només Déu coneix en quina proporció, som una cosa o l’altre.
  • Per la “malícia del pecat” propi i del món: el dolor que generem, l’opressió, la humiliació i la mort que sembrem en el món, pel fet de voler ser més que els altres.
Ens cal confiar en «l’Abbà de Jesús, (que) ens permet estar segurs de que la seva grandesa és només amor, i que el seu poder consisteix només em ajudar, de manera que d’Ell només ens pot venir la vida» (Torres Queiruga)  

 La misericòrdia del Pare és infinita. «darrera la meditació de pecat [...] Ignasi, suggereix [...] un «col·loqui de misericòrdia» [EE 61], raonant  i donant gràcies al Senyor que ens ha donat vida, amb propòsit d’esmena, amb la seva gràcia, d’ara endavant. Ens hi poden ajudar, la meditació del Parenostre i la paràbola del fill pròdig. (Lc 15,11-32). No perdem l’esperança. L’existencialista i Premi Nobel (1957) Albert Camus, deia trobar en l’home–dona més coses dignes d’admiració que de menyspreu. Què no trobarà de bo, doncs, Déu en nosaltres?
 
Salvador Sol
Sobre textos de J.I.González Faus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada