dissabte, 14 d’abril de 2012

UNA NOVA FE EN DÉU, PARE DE JESUCRIST.


Apunts de cristologia.-

Pagola afirma, que: A partir de la resurrecció de Jesús, els creients podem creure en Déu amb una fe nova, amb una nova llum, perquè compleix les promeses. Si ha ressuscitat Jesús, vol dir que Déu no abandonarà als homes, no defraudarà mai l’esperança que posem en Ell. Déu, Pare fidel, complirà la promesa de salvar l’home/dona per sobre de la mort. Pau ho diu als efesis: Li demano (a Déu) que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants, i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, (Ef 1, 18-20).

L’esperança cal posar-la en Déu, no en les nostres forces. Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l'Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. (2 Co 1, 9).
 
Déu és el futur que li espera a l’home/dona que sap estimar. Ressuscitant Jesús, se’ns descobreix com Algú que no permetrà que una vida humana viscuda en l’amor acabi en el fracàs de la mort. Els primers cristians van viure amb la convicció que Déu no permet que aquell/aquella que viu, com Jesús, des de l’amor i per a l’amor, lliurat al Pare i als germans, acabi la seva vida en la mort. Joan ho escriu a la primera carta: nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. (1 Jn 3,14)
 
Déu protesta contra el mal, Algú que no està conforme amb un món injust, un món en el que som capaços de crucificar al millor home que ha trepitjat la nostra terra. Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort. (Ac 2, 24).
  
En la resurrecció els cristians descobrim que Jesús es el nostre únic Salvador. L’únic que ens pot dur a la alliberació i a la vida. La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. (Ac 4, 12). Déu no ha ressuscitat a qualsevol profeta o alliberador, Déu ha ressuscitat Jesús de Natzaret. La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. (Ac 5, 31).
 
La resurrecció ens ha descobert que la mort de Jesús no ha estat una mort qualsevol. La seva mort ha estat el pas a la vida de Déu. La resurrecció ens ha descobert que Jesús no era un home qualsevol. A partir de la resurrecció els cristians creiem en Jesús, el Fill de Déu, que viu ple de força i creativitat al costat del Pare. Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d'ells. (Hb 7, 25)
 
Els cristians creiem en Jesús-Crist que viu en mig nostre. «Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells. (Mt 18, 19-20).

Creure en el Ressuscitat és deixar-nos interpel·lar per la seva paraula viva, és veure’l aparèixer representat en l’última i més petita de les persones. Creure en la resurrecció de Jesús és creure en la nostra pròpia resurrecció. Així ho deia l’apòstol: I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. (1 Co 6, 14).

Selecció i redacció: Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada