diumenge, 25 de març de 2012

LA RESURRECCIÓ, PUNT DE PARTIDA PER DESCOBRIR CRIST


Apunts de cristologia.-
(Sobre un text de José Antonio Pagola)
 

Va ser després de la resurrecció, que els primers creients van començar a reflexionar sobre la vida i la mort de Jesús.

Jesús morí a la creu, en compliment de la llei, abandonat de tots. També abandonat per Déu? No, Déu l’ha ressuscitat desautoritzant la llei i els qui la van interpretar. Les paraules de Pere ho deixen clar: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. [...] vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l'ha ressuscitat. (cf. Ac 2, 23-24). «Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts» (Ac 3, 15)

«El Déu que ha ressuscitat Jesús, què feia a l'hora de la seva execució?» Paagola es fa aquesta pregunta i ell mateix contesta: «Aquest Déu que en la resurrecció s'ha manifestat plenament identificat amb Jesús, estava també amb ell a la creu». Amb Jesús «moribund a la creu, estava Déu compartint la nostra vida humana fins al fracàs i la destrucció total». Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. (2 Co 5, 19)

Els deixebles van compredre que si Déu havia ressuscitat Jesús, aquests era el messies de la promesa. Però, contràriament al que esperaven: «La mort ha deixat clar que el Messies és un home feble, mortal com nosaltres». I, «si Jesús ha mort, vol dir que és home com tots nosaltres», «Que Déu, en aquest home, ha volgut compartir la nostra vida humana». Com diu Pau: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.  (Fl 2, 6-11)

«La mort de Jesús no ha estat la seva destrucció, sinó el seu pas a la vida del Pare». Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme. (Ap 1, 18)

Si Jesús no és un difunt, els creients sabem que intercedeix al Pare per a tots els homes i dones. Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? (Rm 8, 34).

Al Senyor ressuscitat se’l descobreix pels signes. Els deixebles d’Emmaús el van reconèixer en partir el pa. (cf. Lc 24, 13-35). Als cristians també ens costa descobrir-lo al costat nostra. Però ell ho ha dit: Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món». (Mt 28, 20). Les comunitats de creients no s’han de sentir òrfenes, «perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells». (Mt 18, 20)

Cal saber-lo descobrir; saber escoltar-lo en l'Evangeli; saber trobar-lo en la persona necessitada.

La resurrecció de Jesús ha estat l'esdeveniment decisiu per a la fe cristiana; per creure en Déu amb una llum nova. Crist ens fa comprendre la nostra existència i ens hi podem enfrontem amb una esperança nova.

Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada