CREURE ÉS BO
Comentari a l’evangeli (Mateu 5,1-12a) per José Antonio Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
Comentari
Sovint es pensa que la fe és una cosa que té a veure amb la salvació eterna de l’ésser humà, però no amb la felicitat concreta de cada dia, que és allò que en aquest moment ens interessa. Més encara. Hi ha qui sospita que sense Déu i sense religió seríem més feliços. Per això és saludable recordar algunes conviccions cristianes que han pogut quedar oblidades o encobertes per una presentació desencertada o insuficient de la fe. Vet aquí algunes.
Déu ens ha creat només per amor, no per al seu propi profit o pensant en el seu interès, sinó cercant la nostra felicitat. A Déu l’únic que li interessa és el nostre bé.
Déu vol la nostra felicitat no només a partir de la mort, allò que anomenem «vida eterna», sinó ara mateix, en aquesta vida. Per això és present en la nostra existència potenciant el nostre bé, mai el nostre mal.
Déu respecta les lleis de la naturalesa i la llibertat de l’ésser humà. No força ni la llibertat humana ni la creació. Però està al costat nostre recolzant la nostra lluita per una vida més humana i atraient la nostra llibertat cap al bé. Per això, a cada moment comptem amb la gràcia de Déu per ser el més feliços possible.
La moral no consisteix a complir unes lleis imposades arbitràriament per Déu. Si ell vol que escoltem les exigències morals que portem dins del cor és perquè el seu compliment és bo per a nosaltres. Déu no prohibeix allò que és bo per a l’ésser humà ni obliga a res que ens pugui fer mal. Només vol el nostre bé.
Convertir-se a Déu no vol dir decidir-se per una vida més infeliç i fastigosa, sinó orientar la pròpia llibertat cap a una existència més humana, més sana i, en definitiva, més feliç, encara que això exigeixi sacrificis i renúncia. Ser feliç sempre té les seves exigències.
Ser cristià és aprendre a «viure bé» seguint el camí obert per Jesús. Les benaurances són el nucli més significatiu i escandalós d’aquest camí. Cap a la felicitat s’hi va amb cor senzill i transparent, amb fam i set de justícia, treballant per la pau amb entranyes de misericòrdia, suportant el pes del camí amb mansuetud. Aquest camí dissenyat en les benaurances porta a conèixer ja en aquesta terra la felicitat viscuda i experimentada pel mateix Jesús.
REFLEXIONS
«Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
Comentari
Sovint es pensa que la fe és una cosa que té a veure amb la salvació eterna de l’ésser humà, però no amb la felicitat concreta de cada dia, que és allò que en aquest moment ens interessa. Més encara. Hi ha qui sospita que sense Déu i sense religió seríem més feliços. Per això és saludable recordar algunes conviccions cristianes que han pogut quedar oblidades o encobertes per una presentació desencertada o insuficient de la fe. Vet aquí algunes.
Déu ens ha creat només per amor, no per al seu propi profit o pensant en el seu interès, sinó cercant la nostra felicitat. A Déu l’únic que li interessa és el nostre bé.
Déu vol la nostra felicitat no només a partir de la mort, allò que anomenem «vida eterna», sinó ara mateix, en aquesta vida. Per això és present en la nostra existència potenciant el nostre bé, mai el nostre mal.
Déu respecta les lleis de la naturalesa i la llibertat de l’ésser humà. No força ni la llibertat humana ni la creació. Però està al costat nostre recolzant la nostra lluita per una vida més humana i atraient la nostra llibertat cap al bé. Per això, a cada moment comptem amb la gràcia de Déu per ser el més feliços possible.
La moral no consisteix a complir unes lleis imposades arbitràriament per Déu. Si ell vol que escoltem les exigències morals que portem dins del cor és perquè el seu compliment és bo per a nosaltres. Déu no prohibeix allò que és bo per a l’ésser humà ni obliga a res que ens pugui fer mal. Només vol el nostre bé.
Convertir-se a Déu no vol dir decidir-se per una vida més infeliç i fastigosa, sinó orientar la pròpia llibertat cap a una existència més humana, més sana i, en definitiva, més feliç, encara que això exigeixi sacrificis i renúncia. Ser feliç sempre té les seves exigències.
Ser cristià és aprendre a «viure bé» seguint el camí obert per Jesús. Les benaurances són el nucli més significatiu i escandalós d’aquest camí. Cap a la felicitat s’hi va amb cor senzill i transparent, amb fam i set de justícia, treballant per la pau amb entranyes de misericòrdia, suportant el pes del camí amb mansuetud. Aquest camí dissenyat en les benaurances porta a conèixer ja en aquesta terra la felicitat viscuda i experimentada pel mateix Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
REFLEXIONS
Per: Jaume Rocabert
L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 1 de novembre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Creure és bo”, que es fonamenta amb els fragments (1-12a) del capítol 5 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli de Mateu que la litúrgia ens l’ofereix el diumenge 1 de novembre, de durant l’Any, l’equip del Pagola ens proposa reflexionar sobre l’amor que Déu desitja per a totes i tots, no després de la mort, sinó mentre estem vivint aquí en el planeta Terra:
Sovint es pensa que la fe és una cosa que té a veure amb la salvació eterna de l’ésser humà, però no amb la felicitat concreta de cada dia, que és allò que en aquest moment ens interessa. Més encara. Hi ha qui sospita que sense Déu i sense religió seríem més feliços. Per això és saludable recordar algunes conviccions cristianes que han pogut quedar oblidades o encobertes per una presentació desencertada o insuficient de la fe. Vet aquí algunes. No és gens estrany que en mig del materialisme creixent, una part de les noves generacions viuen totalment allunyades de les conviccions cristianes.
Déu ens ha creat només per amor, no per al seu propi profit o pensant en el seu interès, sinó cercant la nostra felicitat. A Déu l’únic que li interessa és el nostre bé. Déu vol la nostra felicitat no només a partir de la mort, allò que anomenem «vida eterna», sinó ara mateix, en aquesta vida. Per això és present en la nostra existència potenciant el nostre bé, mai el nostre mal. Déu respecta les lleis de la naturalesa i la llibertat de l’ésser humà. No força ni la llibertat humana ni la creació. Però està al costat nostre recolzant la nostra lluita per una vida més humana i atraient la nostra llibertat cap al bé. Per això, a cada moment comptem amb la gràcia de Déu per ser el més feliços possible. És molt lloable, i ens ha d’omplir de goig, veure que tot i l’esment materialisme creixent, encara són molts els que no han deixat de ser cristians.
La moral no consisteix a complir unes lleis imposades arbitràriament per Déu. Si ell vol que escoltem les exigències morals que portem dins del cor és perquè el seu compliment és bo per a nosaltres. Déu no prohibeix allò que és bo per a l’ésser humà ni obliga a res que ens pugui fer mal. Només vol el nostre bé. Convertir-se a Déu no vol dir decidir-se per una vida més infeliç i fastigosa, sinó orientar la pròpia llibertat cap a una existència més humana, més sana i, en definitiva, més feliç, encara que això exigeixi sacrificis i renúncia. Ser feliç sempre té les seves exigències. Ser cristià no vol dir ser missaires i viure a la manera que pregonen certs grups religioses fanatitzats, que pregonen unes pràctiques que Jesús mai va plantejar.
Ser cristià és aprendre a «viure bé» seguint el camí obert per Jesús. Les benaurances són el nucli més significatiu i escandalós d’aquest camí. Cap a la felicitat s’hi va amb cor senzill i transparent, amb fam i set de justícia, treballant per la pau amb entranyes de misericòrdia, suportant el pes del camí amb mansuetud. Aquest camí dissenyat en les benaurances porta a conèixer ja en aquesta terra la felicitat viscuda i experimentada pel mateix Jesús. Ser cristià no és, ni tant sols imprescindible fer-se capellà o monja, és intentar seguir el seu exemple Jesús amb les seves paràboles i el seu testimoni exemplar vers els pobres i els malalts.
L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 1 de novembre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Creure és bo”, que es fonamenta amb els fragments (1-12a) del capítol 5 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli de Mateu que la litúrgia ens l’ofereix el diumenge 1 de novembre, de durant l’Any, l’equip del Pagola ens proposa reflexionar sobre l’amor que Déu desitja per a totes i tots, no després de la mort, sinó mentre estem vivint aquí en el planeta Terra:
Sovint es pensa que la fe és una cosa que té a veure amb la salvació eterna de l’ésser humà, però no amb la felicitat concreta de cada dia, que és allò que en aquest moment ens interessa. Més encara. Hi ha qui sospita que sense Déu i sense religió seríem més feliços. Per això és saludable recordar algunes conviccions cristianes que han pogut quedar oblidades o encobertes per una presentació desencertada o insuficient de la fe. Vet aquí algunes. No és gens estrany que en mig del materialisme creixent, una part de les noves generacions viuen totalment allunyades de les conviccions cristianes.
Déu ens ha creat només per amor, no per al seu propi profit o pensant en el seu interès, sinó cercant la nostra felicitat. A Déu l’únic que li interessa és el nostre bé. Déu vol la nostra felicitat no només a partir de la mort, allò que anomenem «vida eterna», sinó ara mateix, en aquesta vida. Per això és present en la nostra existència potenciant el nostre bé, mai el nostre mal. Déu respecta les lleis de la naturalesa i la llibertat de l’ésser humà. No força ni la llibertat humana ni la creació. Però està al costat nostre recolzant la nostra lluita per una vida més humana i atraient la nostra llibertat cap al bé. Per això, a cada moment comptem amb la gràcia de Déu per ser el més feliços possible. És molt lloable, i ens ha d’omplir de goig, veure que tot i l’esment materialisme creixent, encara són molts els que no han deixat de ser cristians.
La moral no consisteix a complir unes lleis imposades arbitràriament per Déu. Si ell vol que escoltem les exigències morals que portem dins del cor és perquè el seu compliment és bo per a nosaltres. Déu no prohibeix allò que és bo per a l’ésser humà ni obliga a res que ens pugui fer mal. Només vol el nostre bé. Convertir-se a Déu no vol dir decidir-se per una vida més infeliç i fastigosa, sinó orientar la pròpia llibertat cap a una existència més humana, més sana i, en definitiva, més feliç, encara que això exigeixi sacrificis i renúncia. Ser feliç sempre té les seves exigències. Ser cristià no vol dir ser missaires i viure a la manera que pregonen certs grups religioses fanatitzats, que pregonen unes pràctiques que Jesús mai va plantejar.
Ser cristià és aprendre a «viure bé» seguint el camí obert per Jesús. Les benaurances són el nucli més significatiu i escandalós d’aquest camí. Cap a la felicitat s’hi va amb cor senzill i transparent, amb fam i set de justícia, treballant per la pau amb entranyes de misericòrdia, suportant el pes del camí amb mansuetud. Aquest camí dissenyat en les benaurances porta a conèixer ja en aquesta terra la felicitat viscuda i experimentada pel mateix Jesús. Ser cristià no és, ni tant sols imprescindible fer-se capellà o monja, és intentar seguir el seu exemple Jesús amb les seves paràboles i el seu testimoni exemplar vers els pobres i els malalts.
Comentaris
Una nova homilia, aquesta pel proper diumenge 1 de novembre, en el que el Pagola, com sortosament ens té acostumats, ens exposa amb la seva habitual claredat i contundència, quin cal que sigui el nostre testimoni, la nostra vida familiar i el nostre testimoniatge social que cal sigui sempre vinculat a aconseguir una més justa justícia social, com pot ser lluitant per l’establiment sòlit i durador dels drets humans, de manera especial per tal que siguin re-instaurades tots els valors socials tantes vegades reivindicats i que la dreta i l’extrema dreta, quan assoleixen el poder polític, el primer que fan és suprimir-los. Sovint em pregunto, com pot ser que la gran majoria de qualsevol país, que la formem els treballadors o sigui els assalariats, o en el meu cas i de moltíssim, els pensionistes, puguin facilitar que assoleixin el poder, la dreta i/o l’extrema dreta, que el primer que fan quan assoleixen el poder, és aniquilar o reduir els drets adquirits, la majoria dels quals, justament comporten una notable dels nostres ingressos.
Per tal d’evitar-ho, cal que recordem, per exemple que durant els anys que va governar el popular Rajoy, a part de desmantellar el que eren les reserves dels pensionistes, va reduir a un 0,2 x 100, la pensió dels pensionistes durant els anys que va estar governant. Malauradament, però, sovint no tenim memòria o deixem portar per una mena actitud infantil: canviem el vot sense analitzar les conseqüències, simplement per canviar per “veure si ho fan millor”. Per aquestes qüestions i per les més importants objecte de l’homilia del Pagola, cal que adoptem una actitud, més reflexiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada