ESTIMAR LA VIDA

Comentari a l’evangeli (Jn 1,29-34) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no sabia qui era, però el qui m'envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l'Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».

Comentari..-

La gent no vol sentir parlar d’espiritualitat, perquè no sap quin sentit té aquesta paraula; ignora que vol dir més que religiositat, i que no s’identifica amb allò que tradicionalment s’entén per pietat. «Espiritualitat» vol dir viure una «relació vital» amb l’Esperit de Déu, i això només és possible quan s’experimenta Déu com a «font de vida» en cada experiència humana.

Com ha exposat Jürgen Moltmann, viure en contacte amb l’Esperit de Déu «no condueix a una espiritualitat que prescindeix dels sentits, girada cap endins, enemiga del cos, apartada del món, sinó a una nova vitalitat de l’amor a la vida.» Enfront del que és mort, petrificat o insensible, l’Esperit desperta sempre l’amor a la vida. Per això, viure «espiritualment» és «viure contra la mort», afirmar la vida malgrat la feblesa, la por, la malaltia o la culpa. Qui viu obert a l’Esperit de Déu vibra amb tot allò que fa créixer la vida i es rebel·la contra allò que la fa mal i la mata.

Aquest amor a la vida genera una alegria diferent, ensenya a viure de manera amistosa i oberta, en pau amb tots, donant-se vida els uns als altres, acompanyant-se en la tasca de fer-nos la vida més digna i més feliç. Aquesta energia vital que l’Esperit infon en la persona, Jürgen Moltmann s’atreveix a anomenar-la «energia erotitzant», ja que fa viure de manera joiosa, atractiva i seductora.

Aquesta experiència espiritual dilata el cor: comencem a sentir que les nostres expectatives i anhels més profunds es barregen amb les promeses de Déu; la nostra vida finita i limitada s’obre a l’infinit. Aleshores descobrim també que «santificar la vida» no és moralitzar-la, sinó viure-la des de l’Esperit Sant, és a dir, veure-la i estimar-la com Déu la veu i l’estima: bona, digna i bella, oberta a la felicitat eterna.

Aquesta és, segons el Baptista, la gran missió de Crist: «batejar-nos amb Esperit Sant», ensenyar-nos a viure en contacte amb l’Esperit. Només això ens pot alliberar d’una manera trista i raquítica d’entendre i viure la fe en Déu.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Cmentai al comentari..-
Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 18 de gener, que se’ns ofereixen amb el títol, “Estimar la vida” té com a fonament els fragments (29-34) del capítol 1 de l’evangeli Joànic.

En aquesta homilia del 3r. diumenge de gener, en descriu amb claredat, que la gent dels nostres dies no entén i no volen saber res d’espiritualitat i menys de religió, donat que ho identifiquen amb els conceptes que ens adoctrinaven als anys 40 i 50 del segle passat: La gent no vol sentir parlar d’espiritualitat, perquè no sap quin sentit té aquesta paraula; ignora que vol dir més que religiositat, i que no s’identifica amb allò que tradicionalment s’entén per pietat. «Espiritualitat» vol dir viure una «relació vital» amb l’Esperit de Déu, i això només és possible quan s’experimenta Déu com a «font de vida» en cada experiència humana.

Certament els conceptes del passat, que encara hi ha qui els segueix plantejant, avui són del tot superats, donat que, com en totes especialitats, també la teologia, s’ha tingut que posar al dia: Com ha exposat Jürgen Moltmann, viure en contacte amb l’Esperit de Déu «no condueix a una espiritualitat que prescindeix dels sentits, girada cap endins, enemiga del cos, apartada del món, sinó a una nova vitalitat de l’amor a la vida.» Enfront del que és mort, petrificat o insensible, l’Esperit desperta sempre l’amor a la vida. Per això, viure «espiritualment» és «viure contra la mort», afirmar la vida malgrat la feblesa, la por, la malaltia o la culpa. Qui viu obert a l’Esperit de Déu vibra amb tot allò que fa créixer la vida i es rebel·la contra allò que la fa mal i la mata.

Aquest amor a la vida genera una alegria diferent, ensenya a viure de manera amistosa i oberta, en pau amb tots, donant-se vida els uns als altres, acompanyant-se en la tasca de fer-nos la vida més digna i més feliç. Aquesta energia vital que l’Esperit infon en la persona, Jürgen Moltmann s’atreveix a anomenar-la «energia erotitzant», ja que fa viure de manera joiosa, atractiva i seductora.

Aquesta experiència espiritual dilata el cor: comencem a sentir que les nostres expectatives i anhels més profunds es barregen amb les promeses de Déu; la nostra vida finita i limitada s’obre a l’infinit. Aleshores descobrim també que «santificar la vida» no és moralitzar-la, sinó viure-la des de l’Esperit Sant, és a dir, veure-la i estimar-la com Déu la veu i l’estima: bona, digna i bella, oberta a la felicitat eterna. Aquesta és, segons el Baptista, la gran missió de Crist: «batejar-nos amb Esperit Sant», ensenyar-nos a viure en contacte amb l’Esperit. Només això ens pot alliberar d’una manera trista i raquítica d’entendre i viure la fe en Déu.

Al·leluia Jo 1,14a.12a
El qui és la Paraula es va fer home
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.
A tots els qui l'han rebut,
els concedeix poder ser fills de Déu.


La gran virtut que tenen les homilies del Pagola, és que ens condueixen vers una visió del missatge evangèlic, en definitiva del missatge que Jesús ens va deixar, des de una anàlisi molt més realista, també més pedagògic i, conseqüentment, més realista i entenedor. Malauradament, han estat molts els elements que han desdibuixat, molt sovint de manera tendenciosa i per conceptes sociopolítics, la visió del que fou el testimoniatge i el missatge que Jesús en va deixar. Per sort, malgrat la notable desconnexió que les noves generacions tenen de la religió, tenim a la bast de tothom la possibilitat de poder documentar-nos per mitjà de moltíssims estudiosos cristians (no necessàriament catòlics) que ens ofereixen la seva visió del cristianisme i dels conceptes ètics i morals que ens permeten renovar, enriquir i educar la nostra visió del que anomenem religió, que sovint no s’ajusten als paràmetres oficials...

...