SEGUIR JESÚS DES DE LA FAMÍLIA
Comentari a l’evangeli (Mt 2,13-15.19-23) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

 

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s'aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva't de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s'hi quedà fins que Herodes va morir. S'havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d'Egipte el meu fill».

Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s'aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d'Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d'Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n'anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».

Comentari.

És possible prendre junts la decisió de seguir Jesús en família? No és gens fàcil. És una decisió que cal preparar i madurar a poc a poc, respectant tothom, ja que és una decisió personal de cadascú. Són els pares creients els primers responsables de crear un clima apropiat.

Des del començament ha de quedar clar que seguir Jesús no és copiar un model reproduint els trets d’un Mestre del passat de manera passiva, infantil i sense cap creativitat. És una aventura molt més apassionant. Els evangelis no parlen mai d’imitar Jesús, sinó de seguir-lo. Jesús no és un mirall, sinó un camí. Jesús ressuscitat és viu enmig nostre, al centre de la família. Més encara, el seu Esperit és dins de cadascun de nosaltres, sostenint, encoratjant i inspirant les nostres vides. Hem d’escoltar la seva crida a seguir-lo avui de manera creativa, confiant sempre en la seva força.

«Seguir Jesús» és una metàfora presa del costum que tenia de caminar uns passos davant dels seus deixebles. Per això ens recorda que seguir Jesús exigeix «fer passos»: prendre una primera decisió, posar-nos en camí, deixar-nos guiar per l’Evangeli, aixecar-nos quan hem caigut, tornar-nos a orientar quan ens hem perdut… Per impulsar el seguiment a Jesús amb realisme crec que hem de recuperar la lectura de l’evangeli en família, primer entre els pares, després, si és possible, amb els fills.

Els evangelis no són llibres didàctics que exposen doctrina sobre Jesús. No són catecismes. El primer que s’aprèn als evangelis és l’estil de vida de Jesús: la seva manera d’estar al món, la manera de fer la vida més humana, la manera de pensar, de sentir, d’estimar, de patir.

Els evangelis van ser escrits per suscitar nous deixebles i seguidors. Són relats que conviden a canviar, a seguir de prop Jesús, a identificar-se amb la seva causa, a col·laborar-hi obrint camins al regne de Déu. Per això han de ser llegits, meditats i compartits escoltant la crida a entrar en un procés de canvi i conversió.

No pensem en una cosa molt complicada. Es tracta de llegir els relats molt a poc a poc, aturar-se en la persona de Jesús; fixant-nos bé què diu i què fa. Després, entre tots, ens podem ajudar a fer algunes preguntes: quina veritat ens ensenya o ens recorda Jesús amb la seva actuació? A què ens crida? Com ens anima i encoratja amb les seves paraules?

Una família comença a seguir de debò Jesús quan comença a introduir a casa la veritat de l’Evangeli. No hem de tenir por de posar nom a les coses. Ens hem d’atrevir a destriar què hi ha de veritat evangèlica i què hi ha d’antievangèlic en els costums de la família, en la convivència, en els gestos, en la manera de viure. No per donar-nos les culpes els uns als altres, sinó per animar-nos a viure a l’estil de Jesús.

José Antonio Pagola, 

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.
Per: Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 28 de desembre, Festivitat de la Sagrada Família, que se’ns ofereixen amb el títol, “Seguir Jesús des de la família” té com a fonament els fragments (13-15.19-23 ) del capítol 2 de l’evangeli de Mateu.

En aquesta homilia del diumenge que la litúrgia ens proposa celebrar la festivitat de la Sagrada Família se´ns proposa recuperar els tradicionals costums de viure des de el si familiar la fe cristiana que malauradament quasi s’ha perdut majoritàriament en el si de les famílies. És possible prendre junts la decisió de seguir Jesús en família? No és gens fàcil. És una decisió que cal preparar i madurar a poc a poc, respectant tothom, ja que és una decisió personal de cadascú. Són els pares creients els primers responsables de crear un clima apropiat.

Des del començament ha de quedar clar que seguir Jesús no és copiar un model reproduint els trets d’un Mestre del passat de manera passiva, infantil i sense cap creativitat. És una aventura molt més apassionant. Els evangelis no parlen mai d’imitar Jesús, sinó de seguir-lo. Jesús no és un mirall, sinó un camí. Jesús ressuscitat és viu enmig nostre, al centre de la família. Més encara, el seu Esperit és dins de cadascun de nosaltres, sostenint, encoratjant i inspirant les nostres vides. Hem d’escoltar la seva crida a seguir-lo avui de manera creativa, confiant sempre en la seva força.

«Seguir Jesús» és una metàfora presa del costum que tenia de caminar uns passos davant dels seus deixebles. Per això ens recorda que seguir Jesús exigeix «fer passos»: prendre una primera decisió, posar-nos en camí, deixar-nos guiar per l’Evangeli, aixecar-nos quan hem caigut, tornar-nos a orientar quan ens hem perdut… Per impulsar el seguiment a Jesús amb realisme crec que hem de recuperar la lectura de l’evangeli en família, primer entre els pares, després, si és possible, amb els fills.

Els evangelis no són llibres didàctics que exposen doctrina sobre Jesús. No són catecismes. El primer que s’aprèn als evangelis és l’estil de vida de Jesús: la seva manera d’estar al món, la manera de fer la vida més humana, la manera de pensar, de sentir, d’estimar, de patir. Els evangelis van ser escrits per suscitar nous deixebles i seguidors. Són relats que conviden a canviar, a seguir de prop Jesús, a identificar-se amb la seva causa, a col·laborar-hi obrint camins al regne de Déu. Per això han de ser llegits, meditats i compartits escoltant la crida a entrar en un procés de canvi i conversió.

No pensem en una cosa molt complicada. Es tracta de llegir els relats molt a poc a poc, aturar-se en la persona de Jesús; fixant-nos bé què diu i què fa. Després, entre tots, ens podem ajudar a fer algunes preguntes: quina veritat ens ensenya o ens recorda Jesús amb la seva actuació? A què ens crida? Com ens anima i encoratja amb les seves paraules?

Una família comença a seguir de debò Jesús quan comença a introduir a casa la veritat de l’Evangeli. No hem de tenir por de posar nom a les coses. Ens hem d’atrevir a destriar què hi ha de veritat evangèlica i què no hi ha d’evangèlic en els costums de la família, en la convivència, en els gestos, en la manera de viure. No per donar-nos les culpes els uns als altres, sinó per animar-nos a viure a l’estil de Jesús.

Al·leluia Col 3,16a

Que la paraula de Crist, en tota la seva riquesa,

tingui estada entre vosaltres.

Seguir Jesús des de la família, vet aquí un consell molt necessari i positiu, no obstant en els nostres dies actuals és quasi bé una quimera. Potser no és ben bé això, però certament és una realitat que avui els valors cristians que  se’ns ensenyaven, quan érem patits, que jo els qualificaria de manipulats pel franquisme amb el beneplàcit dels bisbes d’aleshores, que a dia d’avui una bona part encara segueixen aquella línia ideològica, doncs si no fos així el president de la Conferència Episcopal, no seria el Monsenyor Lluís Javier Agüello que sovint les seves intervencions són més polítiques (d’extrema dreta), que pastorals. Aquestes accions sexuals comeses per alguns dels clergues, avui tenen una resposta contundent del Vaticà, mentre les intervencions tendencioses-ament polítiques. Encara no tenen la corresponent resposta contundent.