LA SALVACIÓ DEL RIC

Comentari a l’evangeli (Lc 19,1-10) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.-

 

1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: --Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador! 8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. 9 Jesús li digué:--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

Comentari.-

Són força els cristians de posició acomodada que se senten molestos per aquesta «moda» que ha entrat a l’Església de parlar tant dels pobres. No entenen que l’Evangeli pugui ser una bona notícia només per a ells. I que, per tant, els rics només el puguin sentir com una amenaça per als seus interessos i com a interpel·lació de la seva riquesa.

Els sembla que tot això no és sinó demagògia barata, ideologització il·legítima de l’Evangeli i, en definitiva, fer política d’esquerres. Perquè vejam: no s’acostava Jesús a tothom per un igual? No acollia pobres i rics amb el mateix amor? No va oferir a tots la salvació?

Certament, Jesús s’apropa a tots oferint la salvació. Però no de la mateixa manera. I, en concret, als rics se’ls acosta per «salvar-los» primer de tot de les seves riqueses.

A Jericó, Jesús es fa allotjar a casa un ric. L’home el rep amb joia. És un honor per a ell acollir el Mestre de Natzaret. En trobar-se amb Jesús i sentir el seu missatge, el ric canviarà. Descobreix que allò important no és acaparar, sinó compartir, i decideix donar la meitat dels seus béns als pobres. Descobreix que ha de fer justícia als qui ha robat, i es compromet a restituir-los amb escreix. Només aleshores Jesús proclama: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa».

Al ric no se li ofereix un altre camí de salvació sinó el de compartir allò que posseeix amb els pobres que ho necessiten. És l’única «inversió rendible cristianament» que pot fer amb els seus béns.

La raó és senzilla. No és possible un món més fratern si els rics no canvien d’actitud i accepten reduir els seus béns en benefici dels empobrits per l’actual sistema econòmic.

Aquest és el camí de salvació que se’ls ofereix als rics. «Ells només poden rebre ajuda quan reconeixen la seva pròpia pobresa i estan disposats a entrar a la comunitat dels pobres, especialment dels que ells mateixos han reduït a la misèria per la violència» (Jürgen Moltmann).

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert 

L’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 26 d’octubre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Per inacceptables” té com a fonament els fragments 1-10) del capítol 19 de l’evangeli de Lluc.

En la homilia del proper diumenge, sens aclareix el perquè sembla que la gent adinerada és queixa de que en les homilies es parli massa sovint dels pobres (sembla que n’hi ha que d’aquesta qüestió, voldrien que no sen parles ni una paraula) : Són força els cristians de posició acomodada que se senten molestos per aquesta «moda» que ha entrat a l’Església de parlar tant dels pobres. No entenen que l’Evangeli pugui ser una bona notícia només per a ells. I que, per tant, els rics només el puguin sentir com una amenaça per als seus interessos i com a interpel·lació de la seva riquesa.

Els sembla que tot això no és sinó demagògia barata, mitologització il·legítima de l’Evangeli i, en definitiva, fer política d’esquerres. Perquè venja’m: no s’acostava Jesús a tothom per un igual? No acollia pobres i rics amb el mateix amor? No va oferir a tots la salvació? Certament, Jesús s’apropa a tots oferint la salvació. Però no de la mateixa manera. I, en concret, als rics se’ls acosta per «salvar-los» primer de tot de les seves riqueses.

A Jericó, Jesús es fa allotjar a casa un ric. L’home el rep amb joia. És un honor per a ell acollir el Mestre de Natzaret. En trobar-se amb Jesús i sentir el seu missatge, el ric canviarà. Descobreix que allò important no és acaparar, sinó compartir, i decideix donar la meitat dels seus béns als pobres. Descobreix que ha de fer justícia als qui ha robat, i es compromet a restituir-los amb escreix. Només aleshores Jesús proclama: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa».

Al ric no se li ofereix un altre camí de salvació sinó el de compartir allò que posseeix amb els pobres que ho necessiten. És l’única «inversió rendible cristianament» que pot fer amb els seus béns. La raó és senzilla. No és possible un món més fratern si els rics no canvien d’actitud i accepten reduir els seus béns en benefici dels empobrits per l’actual sistema econòmic.

Aquest és el camí de salvació que se’ls ofereix als rics. «Ells només poden rebre ajuda quan reconeixen la seva pròpia pobresa i estan disposats a entrar a la comunitat dels pobres, especialment dels que ells mateixos han reduït a la misèria per la violència» (Jürgen Moltmann).

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació.

Novament en aquesta homilia de l’equip del Pagola, sens diu sense embuts vers on hem d’encaminar la nostra esperança, sens diu que tot i el diàfan i contundent missatge evangeli, encara hi ha qui volen fer ostentació de la seva religiositat, sense modificar ni una coma a la seva forma  i manera d’explotar als seus treballadors o, si formen part d’una estructura de poder, com pot ser, per exemple, al govern del seu país, proposen o avalen polítiques perjudicials pels interessos de les classes socials més desfavorides. És tant obsessiva la seva manera d’actuar que, no saben actuar d’altre manera que no sigui vetllant en tot moment pels seus interessos, tot perjudicant al sector mes feble de la societat. Malauradament el que acabo d’afirmar, és real i està passant en els nostres dies...