FE MÉS VIVA EN JESÚS­

Comentari a l’evangeli (Lc 17,5-10) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mar", us obeiria.

Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: "Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure"».

Comentari.-

«Augmenta’ns la fe». Això demanen els apòstols a Jesús: «Afegeix més fe a la que ja tenim». Senten que la fe que viuen des de petits a Israel és insuficient. A aquesta fe tradicional li han d’afegir «alguna cosa més» per seguir Jesús. I qui millor que ell per donar-los el que falta a la seva fe?

Jesús els respon amb una dita una mica enigmàtica: «Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar, i us obeiria». Els deixebles li demanen una nova dosi de fe, però el que necessiten no és això. El seu problema consisteix que la fe autèntica que hi ha al seu cor no arriba ni a «un gra de mostassa».

Jesús els ve a dir: l’important no és la quantitat de fe, sinó la qualitat. Que tingueu cura dins del vostre cor d’una fe viva, forta i eficaç. Per entendre’ns, una fe capaç d’«arrencar» arbres com la figuera o sicòmor, símbol de solidesa i estabilitat, per «plantar-lo» enmig del llac de Galilea.

El primer que necessitem avui els cristians no és “augmentar” la nostra fe en tota la doctrina que hem anat formulant al llarg dels segles. El que és decisiu és revifar en nosaltres una fe viva i forta en Jesús. L’important no és creure coses, sinó creure’l a ell.

Jesús és el millor que tenim a l’Església, i el millor que podem oferir i comunicar al món d’avui. Per això no hi ha res de més urgent i decisiu per als cristians que posar Jesús al centre del cristianisme, és a dir, al centre de les nostres comunitats i els nostres cors.

Per a això necessitem conèixer-lo de manera més viva i més concreta, comprendre millor el seu projecte, captar bé la seva intenció de fons, sintonitzar amb ell, recuperar el «foc» que ell va encendre en els seus primers seguidors, encomanar-nos de la seva passió per Déu i la seva compassió pels darrers. Si no és així, la nostra fe continuarà més petita que «un gra de mostassa». No «arrencarà» arbres ni «plantarà» res de nou.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat