DURA CRÍTICA ALS DIRIGENTS RELIGIOSOS

Comentari a l’evangeli (Mt 21,33-43) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.-

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n'anà del país. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: Aquest és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat. I l'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar». 

Comentari.-

La paràbola dels «vinyaters homicides» és, sens dubte, la més dura que Jesús va pronunciar contra els dirigents religiosos del seu poble. No és fàcil remuntar-se fins al relat original, però probablement no era gaire diferent del que podem llegir avui en la tradició evangèlica.

Els protagonistes de més relleu són, sens dubte, els pagesos encarregats de treballar la vinya. La seva actuació és sinistra. No s’assemblen en absolut a l’amo que té cura de la vinya amb sol·licitud i amor perquè no li manqui res.

No accepten el senyor a qui pertany la vinya. Volen ser ells els únics amos. Un darrere l’altre, van eliminant els servents que ell els envia amb paciència increïble. No respecten ni el fill. Quan arriba, el «van treure fora de la vinya» i el van matar. La seva única obsessió és «quedar-se la seva heretat».

Què pot fer el propietari? Acabar amb aquests vinyaters i lliurar la seva vinya a altres «que li donin els fruits al seu temps.» La conclusió de Jesús és tràgica: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».

A partir de la destrucció de Jerusalem l’any 70, la paràbola va ser llegida com una confirmació que l’Església havia pres el relleu d’Israel, però mai no va ser interpretada com si al «nou Israel» estigués garantida la fidelitat a l’amo de la vinya.

El regne de Déu no és l’Església. No pertany a la jerarquia. No és propietat d’aquests teòlegs o aquells altres. El seu únic amo és el Pare. Ningú no s’ha de sentir propietari de la seva veritat ni del seu esperit. El regne de Déu és al «poble que el faci fructificar» de justícia, compassió i defensa dels últims.

La tragèdia més gran que pot succeir al cristianisme d’avui i de sempre és que mati la veu dels profetes, que els summes sacerdots se sentin amos de la «vinya del Senyor» i que, entre tots, fem «fora» el Fill, ofegant el seu Esperit. Si l’Església no respon a les esperances que hi ha posat el Senyor, Déu obrirà nous camins de salvació en pobles que produeixin fruits.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 8 d’octubre XXVI durant l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen amb el títol, “Dura crítica als dirigents religiosos”, té com a fonament els fragments (33-43) dels capítol 21 de l’evangeli de Mateu.

Una paràbola, que malauradament descriu el que en totes les èpoques es repeteix persistentment. Sempre hi ha persones, polítics i també eclesiàstics, que la seva gran obsessió és aconseguir un lloc de privilegi, el més alt que poden, per satisfer les seves ànsies de poder social i d’enriquiment personal. La homilia ho descriu molt gràficament: La seva actuació és sinistra. No s’assemblen en absolut a l’amo que té cura de la vinya amb sol·licitud i amor perquè no els manqui res, i a més no accepten al qui pertany la vinya. La seva única obsessió és «quedar-se la seva heretat». Què pot fer el propietari? Acabar amb aquests vinyaters i lliurar la seva vinya a altres «que li donin els fruits al seu temps.» La conclusió de Jesús és tràgica: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».
L’homilia ens descriu que a partir de la destrucció de Jerusalem l’any 70, la paràbola va ser llegida com una confirmació que l’Església havia pres el relleu d’Israel, però mai no va ser interpretada com si al «nou Israel» estigués garantida la fidelitat a l’amo de la vinya. Al mateix temps deixa molt clar i de manera contundent que El regne de Déu no és l’Església. No pertany a la jerarquia. No és propietat d’aquests teòlegs o aquells altres. El seu únic amo és el Pare. Ningú no s’ha de sentir propietari de la seva veritat ni del seu esperit. El regne de Déu és al «poble que el faci fructificar» de justícia, compassió i defensa dels últims.

L’homilia, conclou de manera contundent i diàfana, que “La tragèdia més gran que pot succeir al cristianisme d’avui i de sempre és que mati la veu dels profetes, que els summes sacerdots se sentin amos de la «vinya del Senyor» i que, entre tots, fem «fora» el Fill, ofegant el seu Esperit. Si l’Església no respon a les esperances que hi ha posat el Senyor, Déu obrirà nous camins de salvació en pobles que produeixin fruits.”

Aquesta darrera frase m’ha recordat una desgraciada expressió del secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, destil·lant aversió a la possibilitat que es concedeixi l’amnistia als polítics catalans i als que van defensar les urnes l’1 d’octubre del 2017. Quan expressa el seu rebuig, a qui serveix aquest bisbe, a Déu o al regim franquista? Crec que no fa falta dir res més... :Si l’Església no respon a les esperances que hi ha posat el Senyor, Déu obrirà nous camins de salvació en pobles que produeixin fruits.”

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui us he escollit del món

per confiar-vos la missió

d'anar pertot arreu i donar fruit,

i el vostre fruit perdurarà.

Una molt esperançadora homilia basada en el text d’una paràbola molt i molt dura contra els dirigents religiosos d’Israel però que també serveixen avui per aquells dirigents religiosos d’arreu del planeta, que han deixat de servir a Déu i només serveixen el “déu” del poder, dels diners o d’unes ideologies que gens tenen a veure amb el que ens va està ensenyant Jesús.

Finalitzo el meu comentari amb una nova frase de Pau de la seva carta als cristians de Filips: Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.