BONA NOTÍCIA PER ALS POBRES

Evangeli i comentari a l’evangeli (Lluc 1,1-4.4,14-21) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.- http://cristiansxxigracia.blogspot.com

 1 Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, 2 valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. 3 Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, 4 perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

Jesús a la sinagoga de Natzaret

16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,

perquè ell m'ha ungit.

M'ha enviat

a portar la bona nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat

i als cecs el retorn de la llum,

a posar en llibertat els oprimits,

19 a proclamar

l'any de gràcia del Senyor.

20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:

--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar. (Lc 1,1-4 i 4,14-21.BCI)

Comentari.-

Un dels trets més escandalosos i insuportables de la conducta de Jesús és la seva defensa decidida dels pobres. Una i altra vegada, els cristians intentem escamotejar una cosa que és essencial en la seva actuació.

No ens enganyem. El seu missatge no és una bona notícia per a tothom, de manera indiscriminada. Ell ha estat enviat a portar una bona notícia als pobres: el futur projectat i estimat per Déu els pertany a ells.

Tenen sort els pobres, els marginats per la societat, els privats de tota defensa, els que no troben lloc en la convivència dels forts, els desposseïts pels poderosos, els humiliats per la vida. Ells són els destinataris del regne de Déu, els que s’alegraran quan Déu «regni» entre els seus fills i filles.

Però per què són ells els privilegiats? És que els pobres són millors que els altres per merèixer de Déu un tracte especial? La posició de Jesús és senzilla i clara. No afirma mai que els pobres, pel fet de ser-ho, siguin millors que els rics. No defensa un «classisme moral». L’única raó del seu privilegi consisteix que són pobres i oprimits. I Déu no pot «regnar» en el món sinó fent-los justícia.

Déu no pot ser neutral davant un món esquinçat per les injustícies dels homes. El pobre és un ésser necessitat de justícia. Per això l’arribada de Déu és una bona notícia per a ell. Déu no pot regnar sinó defensant la sort dels injustament maltractats.

Si el regnat de Déu s’imposa, els pobres seran feliços. Perquè on Déu «regna» no podran ja regnar els poderosos sobre els dèbils ni els forts sobre els indefensos.

Però no ho oblidem. El que és bona notícia per als pobres ressona com amenaça i mala notícia per als interessos dels rics. Tenen mala sort els rics. El futur no els pertany. Les seves riqueses els impedeixen d’obrir-se a un Déu Pare.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Pau i bé

CSXXIG - Publicacions